POLÈMICA RESTAURACIÓ DE LA CATEDRAL DE TORTOSA.

La vista panoràmica sobre Tortosa des de la punta del Diamant del Castell de la Suda, amb el seguit dels tres ponts sobre l'Ebre al centre, és un dels paisatges urbans més qualificats que es poden veure a Catalunya. En primer terme s'ofereix la magnífica perspectiva de la coberta de la Catedral amb tot el desplegament del seu absis de doble girola que solament es troba a les Catedrals de París, Toledo i Granada.

La bella i clàssica perspectiva de l'esmentat absis ha estat canviada recentment amb l'eliminació del teulat que cobria les naus central i laterals per un terrat modern de coberta invertida. Els pendents suaus de les teules rogenques que, amb el seu apiradament culminaven el moviment ascendent i esglaonat de tota la catedral, es veuen ara aplanades i xafades pels terrats blanquinosos de plans horitzontals nous, els quals, com miralls reflectint la llum del sol, enlluernen i desvirtuen el que era una imatge magnífica d'integració de la teulada catedralicia amb la resta de la ciutat, tot harmonitzat pels colors rogencs de les teulades.

Malgrat que la coberta original de la Catedral fos plana, mai en aprendrem prou a respectar la personalitat i l'autenticitat històrica dels monuments, atès que l'evolució del seu sistema de cobriment, un cop començaren les goteres a ésser un problema greu de manteniment, es solucionà, al segle XVIII, amb la sobreposició d'unes cobertes inclinades de teula àrab com esdevingué a la major part de catedrals catalanes.

La recuperació del valor original de la coberta plana ha estat la justificació de la recent intervenció consistent en la destrucció de la conformació històrica que l'evolució del monument havia experimentat; evolució que atorgava uns valors propis que enriquien la Catedral i configurava la memòria col•lectiva del poble al que identifica en la seva imatge integral i completa. La inhibició pels colors i la sobrevaloració de les composicions abstractes que l'arquitectura moderna ha sotmès als arquitectes, pesa com una llosa de plom sobre els restauradors, impedint-los respectar la personalitat històrica dels edificis a restaurar, imposant massa lliurement la seva interpretació subjectiva sobre monuments que ja estan perfectament acabats i complets i que no necessiten més que respecte a la seva integritat i imatge.

Aquesta actuació criticable que s'observa de fora estant de la Catedral, en canvi, es converteix en reconeixement a la realitzada en el seu interior, a la Capella de la Cinta. Aquest magnífic exemple del barroc tortosí ha estat restaurat en tot el seu esplendor. Solament, la restauració excessiva de les escultures de guix de la façana d'entrada a la capella i la seva excessiva il•luminació - mal general dels nostres temples -, desentonen d'aquesta actuació, per altre costat, també exemplar en pel que fa a la forma que ha estat publicitada.

La magnífica façana barroca de la Catedral que actualment és apreciada i valorada gràcies a la visió propera i dinàmica es possible observar des de baix i recorrent el traçat del carrer Creuarà que passa als seus peus, ressalta més la importància d'aquest barroc monumental inacabat, entre altres raons, per imposicions de rasants militars.
La façana barroca de la Catedral va ésser feta per ésser vista des de sota i tot caminant en continuïtat pel carrer Cruera, per facilitar una evolució continua de perspectives en una visió totalment barroca i dinàmica, cinematogràfica diríem avui dia.

La idea, mantes vegades formulada i que l'actual Ajuntament propicia, d'enderrocar la semi-illa de cases davanteres pegades al Palau del Bisbe, per tal d'aconseguir una vista de la façana de la Catedral des del riu, repetiria els errors comesos des del segle XIX a moltes ciutats, en aïllar els monuments com si fossin mones de Pasqua, tot destruint la seva integració urbana, testimoni històric fonamental per a poder comprendre els seus valors originals. La visió llunyana i frontal és una concepció renaixentista que produí bones solucions quan foren aplicades d'inici i amb talent, però mantingudes avui dia, com és el cas del nostre front de la Catedral, responen a visions poc acceptades a principis del segle XXI, on les exigències conservacionistes comencen a valorar-se com les úniques civilitzades correctes.
En derrocar les cases davanteres i facilitar la contemplació de la façana de la Catedral, a més de canviar les proporcions de la mateixa façana desmonumentalitzant-la, empobriria la seva contemplació a l’aplanar en una visió frontal els diferents plans de profunditat i els diversos relleus que la conformen.

Per últim volem ressaltar la substitució del antic claustre per un jardí modern, on abans es trobava un brocal envoltat de magnífics cedres amb quatre caminets que portaven fins al pou, ara aquest ha estat convertit en una font i els arbres han estat arrasats, així com la resta de vegetació que s'ha convertit en un jardí amb gespa. Aquesta restauració es va fer amb un gran secretisme, a diferencia d'altres restauracions a dins de la catedral i mentre es feien les obres de "restauració" es va mantenir tancat el claustre. Els tres grans cedres de Líban que qualificaven tan admirablement el jardí del claustre juntament amb la vegetació que acompanyava, es van haver de treure segons justificació de l'arquitecte restaurador perquè uns especialistes van fer un informe tècnic conforme estaven comdemnats a mort per una malaltia. Quasi tots els capitells, basaments i columnes del claustre van ésser substituïts perquè tenien desperfectes y alguns tenien forats excavats a conseqüència d’una antiga reixa que havia tancat el claustre, presentaven una secció que feia patí per la seva estabilitat, malgrat que molts d'aquests desperfectes s'haguessin pogut restaurar amb morters de reintegració. Els capitells estan fets amb tanta poca gràcia que semblen a primera vista de formigó, encara que siguin de la mateixa pedra que hi havia, degut a que el picapedrer no ha sabut deixar la traça de les seves eines. Hi ha un gran contrast entre el caràcter de l’antic claustre ombrívol, fresc, misteriós, silenciós i plàcid front el nou claustre tot lluminós, que permet valorar els contraforts de la nau lateral, però amb la misèria de gespa i font ridícula de nous rics.