PEDRA EN SEC
Declaració de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalunya. Espanya)
PIEDRA EN SECO
Declaración de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalunya. España)
PIERRE SÈCHE
Declaration de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalogne. Espagne)
DRY STONE
Declaration of Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalonia. Spain)
01-03- 2005
Adjunt trobareu el text complet de la Declaració
de Torroella de Montgrí (Per a la defensa delpatrimoni cultural
de la pedra en sec), aprovada en el decurs de la II Trobada d’estudi
per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països
Catalans que tingué lloc el 23 i 24 d’octubre de2004 a
Torroella de Montgrí.
Us animem a que us adheriu a aquesta Declaració i ho podeu fer
dirigint-vos a les dues adreces de correu que hi ha al final d’aquest
document. Les adhesions poden ser a títol personal o d'entitat.
Adjunto encontrareis el texto completo
de la Declaración de Torroella de Mongrí (Para la defensa
del patrimonio cultural de la piedra en seco) aprobada durante el II
Encuentro de Estudio para la Preservación del Patrimonio en Piedra
Seca en los Países Catalanes, celebrado los días 23 y
24 de octubre de 2004 en Torroella de Montgrí.
Os animamos a que os adherais a esta Declaración
y lo podais hacer dirigiendoos a las dos direcciones de correo que encontrareis
al final de este documento. Lo podais hacer a titulo personal o como
entidad.
Vous trouverez ci-après le texte intégral
de la Declaration de Torroella de Torroella de Montgrí (Pour
la défense du patrimoine culturel de la pierre sèche)
approuvé lors de la II Rencontre d’étude pour la
Préservation du Patrimoine de la Pierre Sèche dans les
Pays Catalans qui a eu lieu les 23 et 24 octobre 2004 Ã Torroella
de Montgrí.
Nous vous encourageons adhérer a cette Déclaration, ce
que vous pouvez faire en nous contactant a travers les adresses électroniques
que vous trouverez à la fin de ce document. Vous pouvez adhérer
a titre personnel ou en tant que association.
 |
 |
You will find hereafter the complete text of the Declaration
of Torroella de Montgrí (In defence of the dry stone cultural
heritage) approved during the II Meeting on Preservation of the Dry
StoneHeritage in the Catalonian Countries which took place in Torroella
de Montgrí last October 23rd and 24th, 2004.
We encourage you to adhere to this Declaration. You can do it mailing
to the two adresses that you'll find at the end of this document. The
adhessions can be of personal or organization concern.
Contactes / contactos / contacts:

telèfon 34 972 755 180canquintana@torroella.org
|

telèfon 34 977 413 902
elsola@fundacioelsola |
DECLARACIÓ
DE TORROELLA DE MONTGRÍ
(Per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec)
(Baix Empordà, Catalunya), 24 d’octubre de 2004 |
Els dies 23 i 24 d’octubre va tenir lloc a Torroella de Montgrí
la IIa Trobada de Preservació del patrimoni de la pedra seca
als Països Catalans. En aquesta trobada que va fer-se a l’equipament
cultural de Can Quintana varen participar la majoria de persones i institucions
que treballen en aquest tipus de patrimoni als Països Catalans
i va emetre’s la següent declaració.
Considerant que la cultura de la pedra en sec ha generat i modelat un
dels paisatges més freqüents, comuns i alhora espectaculars
i significatius dels Països Catalans i de la Mediterrània,
i constitueix l’expressió eminent de la simbiosi de la
Natura i l’Home;
Considerant que les tècniques de la pedra en sec han permès
i permeten habilitar els territoris per a l’agricultura, ramaderia
i silvicultura amb el mínim de recursos, amb el màxim
d’eficiència, amb respecte pel medi ambient i de forma
sostenible. De fet, la construcció en pedra en sec és
el paradigma de la sostenibilitat;
Considerant les qualitats materials de la pedra en sec:
- per la seva contribució destacada a la millora de la biodiversitat
en constituir un hàbitat privilegiat per a la flora i la fauna
- per la seva contribució decisiva a evitar o minimitzar la degradació
i l’erosió dels sòls, el risc d’inundacions
i a millorar l’aprofitament de l’aigua de les pluges
- Per la seva contribució al manteniment general dels paisatges,
al seu ordenament, estructuració i diversitat, el que de retruc
implica una disminució del risc d’incendis forestals
Considerant les qualitats immaterials de la pedra en sec que més
enllà de les seves estructures, construccions i espais, integra
una densitat enorme de tècniques, coneixements, habilitats, maneres
d’utilització i interpretació per part de cada comunitat,
lligades al medi tant com a les tradicions i expressions intangibles
de les seves poblacions;
Considerant que la pedra en sec constitueix un paisatge cultural dens,
complex i divers que només pot ser entès, estudiat, protegit
i gestionat a partir d’unitats contextuals, materials i immaterials,
insegregables.
Reconeixent a la tècnica de la pedra en sec un caràcter
i potencial plenament actuals i vigents, tant des d’un punt de
vista mecànic i arquitectònic com paisatgístic
i estètic que la fan apta per poder continuar sent utilitzada
ja sigui en la conservació del patrimoni existent de la pedra
en sec com en expressions i projectes innovadors, atès la seva
capacitat d’oferir solucions tècnicament adequades i sostenibles;
Considerant que el patrimoni de la pedra en sec constitueix un actiu
cultural de primera magnitud i un potencial mediambiental i econòmic
important lligat tant a la producció agrícola, ramadera
o silvícola com al mercat del turisme cultural;
Considerant que el nou caràcter multifuncional,
multisectorial i integrat de l’agricultura, la ramaderia i la
silvicultura, ha d’estar íntimament lligat al desenvolupament
equilibrat del territori rural, a la millora de la qualitat de vida
i a la valorització i protecció del seu patrimoni cultural
i mediambiental;
Reconeixent als paisatges de la pedra en sec la seva capacitat com a
ponts culturals transfronterers i com a camps privilegiats de cooperació
entre persones i cultures, de solidaritat i de cohesió, i com
a espais per compartir i participar;
Considerant la gran fragilitat d’aquest patrimoni cultural i les
importants amenaces que graviten sobre ell, com són el seu desconeixement,
la falta d’inventaris, les aproximacions objectuals, el seu caràcter
aparentment modest, la seva freqüent inserció en àrees
rurals deprimides i despoblades, la falta de manteniment, la consideració
de paisatge marginal a efectes de projectes d’infraestructures
o d’ordenament del territori, la seva sovintejada desvinculació
de les decisions i polítiques sectorials;
Tenint en compte els textos jurídics existents a nivell internacional
en els àmbits de la protecció i la gestió del patrimoni
natural i cultural, del paisatge, de l’ordenament del territori,
de les polítiques agràries, de l’autonomia local
i de la cooperació transfronterera;
Reclamen:
Que les Institucions públiques i privades, polítiques,
acadèmiques, professionals, empresarials, sindicals, a tots els
nivells i en els àmbits de les seves competències:
1. integrin, des del inici, com un paràmetre major, les exigències
de la protecció i valorització dels paisatges de la pedra
en sec, sense tractar-los de manera fraccionaria i residual, en les
seves polítiques i tots els seus projectes d’ordenament
del territori, d’infraestructures, d’agricultura o de qualsevol
altre que afecti a la integritat d’aquests paisatges o pugui modificar-los
de manera indesitjable. La conservació dels paisatges de la pedra
en sec ha de ser considerada no com un problema marginal sinó
com un objectiu principal de l’ordenament del territori
2. vinculin, de manera sistemàtica i ineludible, qualsevol tipus
d’ajuda a activitats productives o econòmiques dutes a
terme en paisatges de la pedra en sec, a altres ajudes concordants i
simultànies destinades a la conservació, restauració
i manteniment d’aquests paisatges i de tots i cadascun dels elements
que els constitueixen
3. fomentin i adoptin les mesures legislatives, administratives, financeres
i educatives per tal de millorar el coneixement, l’estudi, la
difusió i la protecció integrada del patrimoni de la pedra
en sec
4. fomentin l’educació de la població en l’àmbit
del patrimoni cultural i en particular en el de la pedra en sec
5. donin suport, amb iniciatives legals, econòmiques, amb recursos
tècnics o altres, estimulant el voluntariat, a les associacions,
fundacions, organitzacions, plataformes cíviques de tot tipus
que treballen en la defensa, en general, de la pedra en sec, reconeguin
de manera explícita la seva importància, utilitzin les
seves capacitats i treball i impulsin la seva participació en
projectes i programes
6. fomentin els programes de formació tant a nivell universitari,
integrant les qüestions del patrimoni i de la pedra en sec en particular,
en els programes curriculars d’arquitectura, urbanisme, paisatgisme,
enginyeria, geografia, història, arqueologia, antropologia, agronomia,
forests, gestió i turisme cultural, com a nivell professional
i artesanal, per tal que tots els actors implicats prenguin consciència
del gran valor cultural que significa el patrimoni de la pedra en sec
i adquireixin les eines i els coneixements necessaris per a intervenir-hi
de manera adequada i fomentar l’ús d’aquesta tècnica
i material
7. adoptin les iniciatives legals o les accions de patrocini pertinents
perquè mitjançant desgravacions fiscals i ajudes econòmiques
a disposició dels poders locals i propietaris privats o amb accions
diverses de suport i ajut respectivament, es posin en pràctica
accions incentivadores eficaces per a la conservació del patrimoni
de la pedra en sec. Des d’un punt de vista legal i econòmic,
cal primar la conservació, restauració o rehabilitació
del patrimoni de la pedra en sec davant del seu enderroc i substitució
i fomentar la utilització i reutilització d’allò
existent com a foment d’una política de desenvolupament
sostenible
8. donin la màxima transparència i publicitat a tots els
projectes que d’una o altra manera puguin afectar els paisatges
de la pedra en sec per tal que puguin ser analitzats i si escau esmenats
per les comunitats afectades abans de la presa de decisions i fomentin
la democràcia participativa
9. impulsin les mesures legals i econòmiques escaients que permetin
el desenvolupament d’un mercat de treball important lligat als
oficis i treballs relacionats amb la pedra en sec per tal de contribuir
al impuls i diversificació de les economies locals i a l’augment
de sortides professionals i dels seus índex d’ocupació
10. que donin ple suport als objectius d’aquesta Declaració
i posin tot el compromís i els mitjans necessaris per assegurar-ne
la seva aplicació
Amb la intenció de reforçar el seguiment
d’aquesta Declaració, promoure accions que la mantinguin
present davant les institucions i altres actors i estimular iniciatives
que reforcin la seva aplicació, s’acorda, per unanimitat,
la creació d’una Coordinadora d’entitats de defensa
de la pedra en sec als Països Catalans. Aquesta Coordinadora, la
estructura i seu de la qual es definiran en un termini de tres mesos
a comptar de la data d’aquesta Declaració, s’encarregarà
també d’afavorir els intercanvis i la creació de
xarxes
transnacionals entre estructures amb finalitats similars.
DECLARACIÓN
DE TORROELLA DE MONTGRÍ
(Para la defensa del patrimonio cultural de la «pedra en
sec»)
(Baix Empordà, Catalunya), 24 de octubre del 2004 |
Los días 23 y 24 de octubre tuvo lugar en Torroella de Montgrí
el IIº Encuentro de preservación del patrimonio de la
piedra en seco en los Países Catalanes . En éste encuentro
que tuvo lugar en el equipamiento cultural de Can Quintana, participaron
la mayoría de personas e instituciones que trabajan en éste
tipo de patrimonio en los países catalanes y se emitió
la siguiente declaración.
Considerando que la cultura de la piedra en seco ha generado y modelado
uno de los paisajes más frecuentes, comunes y a la vez, espectaculares
y significativos de los países catalanes y de la Mediterránea,
y constituye la eminente expresión de la simbiosis entre la
naturaleza y el hombre;
Considerando que las técnicas de la piedra en sec han permitido
y permiten habilitar los territorios para la agricultura, ganaderia
y silvicultura con el mínimo de recursos, con el máximo
de eficiencia, con respeto por el medio ambiente y de forma sostenible.
De hecho la construcción en piedra seca es el paradigma de
la sostenibilidad;
Considerando las cualidades materiales de piedra en seco:
- Por su contribución destacada en la mejora de la biodiversidad
en constituir un habitat privilegiado para la flora y la fauna.
- Por su contribución decisiva a evitar o minimizar la degradación
y la erosión de los suelos,el riesgo de inundaciones y a mejorar
el aprovechamiento del agua de las lluvias.
- Por su contribución al mantenimiento general de los paisajes,
en su ordenamiento, estructuración del riesgo de incendios
forestales.
Considerando las cualidades inmateriales de la piedra en seco que
más allá de sus estructuras, construcciones y espacios,
integra una densidad enorme de técnicas, conocimientos, habilidades,
maneras de utilización e interpretación por parte de
cada comunidad, ligadas al medio tanto cómo a las tradiciones
y expresiones intangibles de sus poblaciones.;
Considerando que la piedra en seco constituye un paisaje cultural
denso, complejo y diverso que únicamente puede ser entendido,
estudiado, protegido y gestionado a través de unidades contextuales,
materiales e inmateriales, insegregables..
Reconociendo a la técnica de la piedra en seco un carácter
y potencial plenamente actuales y vigentes, tanto desde un punto de
vista mecánico y arquitectónico cómo paisajístico
y estético que la hacen apta para poder continuar utilizándose
ya sea en la conservación del patrimonio existente de la piedra
en seco cómo en expresiones y proyectos novedosos, atendiendo
a su capacidad de ofrecer soluciones técnicamente adecuadas
y sostenibles;
Considerando que el patrimonio de la piedra en seco constituye un
activo cultural de primer orden y un potencial medioambiental y económico
importante ligado tanto a la producción agrícola, ganadera
o silvícola cómo al mercado del turismo cultural;
Considerando que el nuevo carácter multifuncional, multisectorial
y integrado de la agricultura, la ganaderia y la silvicultura, tiene
que estar íntimamente ligado al desarrollo equilibrado del
territorio rural, a la mejora de la calidad de vida y a la valorización
y protección de su patrimonio cultural y medioambiental;
Reconociendo a los paisajes de la piedra en seco, su capacidad de
puentes culturales transfrontereros y cómo a campos privilegiados
de cooperación entre personas y culturas, de solidaridad y
de cohesión, y cómo espacios para compartir y participar;
Considerando la gran fragilidad de éste patrimonio cultural
y las importantes amenazas que recaen sobre él, cómo
son su descubrimiento, la falta de inventarios, las aproximaciones
objectuales, su carácter aparentemente modesto, su frecuente
inserción en áreas rurales deprimidas y despobladas,
la falta de mantenimiento, la consideración de paisaje marginal
a efectos de proyectos de infraestructuras o de ordenamiento del territorio,
su constante desvinculación de las decisiones y políticas
sectoriales;
Teniendo en cuenta los textos jurídicos existentes a nivel
internacional en los ámbitos deprotección y la gestión
del patrimonio;
Reclaman:
Que las instituciones públicas y privadas, políticas,
académicas, profesionales, empresariales,sindicales, a todos
los niveles y en los ámbitos de sus competencias:
1. Integren, desde su inicio, cómo un parámetro mayor,
las exigencias de la protección y valorización de los
paisajes de la piedra en seco, sin tratarlos de modo fraccionario
y residual, en sus políticas y todos sus proyectos de ordenamiento
del territorio, de infraestructuras, de agricultura o de cualquier
otro que afecte a la integridad de éstos paisajes o pueda modificar-los
de modo indeseable. La conservación de los paisajes de la piedra
en seco tiene que estar considerada no como un problema marginal si
no cómo un objetivo principal del ordenamiento del territorio
2. Vinculen de modo sistemático y ineludible, cualquier tipo
de ayuda a actividades productivas o económicas llevadas a
cabo en paisajes de la piedra en seco, a otras ayudas concordantes
y simultáneas destinadas a la conservación, restauración
y mantenimiento de éstos paisajes y de todos y cada uno de
los elementos que los constituyen
3. Fomenten y adopten las medidas legislativas, administrativas, financieras
y educativas con el fin de mejorar el conocimiento, el estudio, la
difusión y la protección integrada del patrimonio de
la piedra en seco
4. Fomenten la educación de la población en el ámbito
del patrimonio cultural y particularmente en el de la piedra en seco
5. Dar soporte, con iniciativas legales, económicas, con recursos
técnicos u otros, estimulando el voluntariado, en las asociaciones,
fundaciones, organizaciones, plataformas cívicas de todo tipo
que trabajan en la defensa, en general, de la piedra en seco, reconozcan
de modo explícito su importancia, utilicen sus capacidades
y trabajo e impulsen su participación en proyectos y programas
6. Fomenten los programas de formación tanto a nivel universitario,
integrando las cuestiones de patrimonio y de la piedra en seco en
particular, en los programas curriculares de arquitectura, urbanismo,
paisajismo, engeniería, geografia, historia, arqueología,
antropología, agronomía,.........., gestión y
turismo cultural, como a nivel profesional y artesanal, con tal de
que todos los actores implicados tomen conciencia del gran valor cultural
que representa el patrimonio de la piedra en seco y adquieran las
herramientas y los conocimientos necesarios para intervenir de modo
adecuado y fomentar el uso de ésta técnica y material
7. Adopten las iniciativas legales o las acciones de patrocinio convenientes
para que mediante desgravaciones fiscales y ayudas económicas
a disposición de los poderes locales y propietarios privados
o con acciones varias de soporte y ayuda respectivamente, se pongan
en práctica acciones incentivadoras eficaces para la conservación
del patrimonio de la piedra en seco. Desde un punto de vista legal
y económico, hace falta priorizar la conservación, restauración
o rehabilitación del patrimonio de la piedra en seco frente
a su demolición y sustitución y fomentar la utilización
y reutilización de lo que existe como fomento de una política
de desarrollo sostenible
8. Dar la máxima transparencia y publicidad a todos los proyectos
que de un modo u otro puedan afectar a los paisajes de la piedra en
seco con tal de que puedan ser analizados y si se requiere nombrados
por las comunidades afectadas antes de la toma de decisiones y fomenten
la democracia participativa
9. Impulsen las medidas legales y económicas adecuadas que
permitan el desarrollo de un mercado de trabajo importante ligado
a los oficios y trabajos relacionados con la piedra en seco, con tal
de contribuir al impulso y diversificación de las economías
locales y al aumento de salidas profesionales y de sus índices
de ocupación
10. Dar pleno soporte a los objetivos de ésta Declaración
y se comprometan y pongan los medios necesarios para asegurar su aplicación
Con la intención de reforzar el seguimiento de ésta
Declaración, promover acciones que la mantengan presente frente
a las instituciones y otros actores i estimular iniciativas que refuercen
su aplicación, se acuerda, por unanimidad, la creación
de una Coordinadora de entidades de defensa de la piedra en seco en
los Paises Catalanes. Ésta Coordinadora, la estructura y sede
de la cual se determinaran en un plazo de tres meses a partir de la
fecha de ésta Declaración, se encargará también
de favorecer los intercambios y la creación de redes transnacionales
entre estructuras con fines similares.
DECLARATION
DE TORROELLA DE MONTGRÍ
Pour la défense du patrimoine culturel de la pierre sèche
(Baix Empordà, Catalogne), 24 octobre 2004 |
Les personnes et entités, indiquées à fin de
cette Déclaration, se sont réunies à Torroella
de Montgrí, les 23 et 24 octobre 2004 lors de la IIème
Rencontre d’Étude pour la Préservation du Patrimoine
de la Pierre Sèche dans les Pays catalans.
Attendu que la culture de la pierre sèche a engendré
et modelé l’un des paysages les plus fréquents
et les plus communs et aussi les plus spectaculaires et significatifs
des Pays catalans et de la Méditerranée, et peut être
considérée comme l’expression la plus remarquable
de la symbiose entre la Nature et l’Homme,
Attendu que les techniques de la pierre sèche ont permis jusqu’à
ce jour l’aménagement des territoires pour l’agriculture,
l’élevage et la sylviculture avec un minimum de moyens
et un maximum d’efficacité et ce, constamment et en respectant
l’environnement,
Attendu les qualités matérielles de la pierre sèche
:
- pour sa remarquable contribution quant à l’amélioration
de la biodiversité en constituant un habitat privilégié
pour la flore et la faune
- pour sa contribution décisive pour éviter ou minimiser
la dégradation et l’érosion des sols, le risque
d’inondations et pour utiliser au maximum l’eau de pluie
- pour sa contribution quant à la conservation globale des
paysages, leur préservation, leur structuration et leur diversité,
ce qui, de ce fait, donne lieu à une diminution du risque d’incendies
forestiers
Attendu les qualités immatérielles de la pierre sèche
qui, au-delà de ses structures, de ses constructions et de
ses espaces, intègre une énorme densité de techniques,
de connaissances, de savoir-faire, de la manière qu’a
chaque communauté de l’utiliser et de l’interpréter,
et qui se rapportent à l’environnement ainsi qu’aux
traditions et aux expressions intangibles de leurs populations,
Attendu que la pierre sèche constitue un paysage culturel dense,
complexe et varié qui ne peut être compris, étudié,
protégé et aménagé, qu’à
partir d’unités contextuelles, matérielles et
immatérielles, et inséparables,
En reconnaissant que la technique de la pierre sèche a un caractère
et un potentiel totalement actuel et en vigueur, aussi bien du point
de vue mécanique et architectonique qu’en ce qui concerne
le paysage et l’esthétisme qui la rendent susceptible
de pouvoir continuer à être utilisée dans la conservation
du patrimoine existant de la pierre sèche ainsi que dans des
expressions et des projets innovateurs, étant donné
sa capacité à offrir des solutions techniques qui se
tiennent parfaitement,
Attendu que le patrimoine de la pierre sèche constitue un actif
culturel d’une importance considérable et un énorme
potentiel environnemental et économique qui est intimement
lié à l’agriculture, l’élevage et
la sylviculture ainsi qu’au marché du tourisme culturel,
Attendu que le nouveau caractère multifonctionnel, multisectoriel
et intégré de l’agriculture, de l’élevage
et de la sylviculture, doit être intimement lié au développement
équilibré du territoire rural, à l’amélioration
de la qualité de vie et à la valorisation et à
la protection de son héritage culturel et environnemental,
En reconnaissant aux paysages de la pierre sèche le rôle
qu’il peuvent jouer en tant que passerelles culturelles entre
les frontières et aussi en tant que domaines privilégiés
de coopération entre les personnes et les cultures, de solidarité
et de cohésion ainsi que d’espaces de partage et de participation,
Attendu la grande fragilité de ce patrimoine culturel et les
importantes menaces à laquelle il doit faire front, comme par
exemple sa méconnaissance, le manque d’inventaires, les
observations approximatives, leur caractère modeste en apparence,
sa situation géographique très fréquente dans
des zones rurales affaiblies et dépeuplées, le manque
de conservation, le fait qu’il soit considéré
comme un paysage d’une importance marginale à cause de
projets d’infrastructures et d’aménagement du territoire,
et, très souvent, son manque de lien avec la politique et les
décisions sectorielles,
En tenant compte des textes juridiques en vigueur au niveau international
dans le domaine de la protection et de la gestion du patrimoine naturel
et culturel, du paysage, de l’aménagement du territoire,
de la politique agraire, de l’autonomie locale et de la collaboration
entre les frontières,
Nous exigeons :
Que les Institutions publiques et privées, politiques, académiques,
professionnelles, patronales et syndicales, à tous les niveaux
et dans tous les domaines de leurs compétences :
1. - Jugent qu’il est vraiment nécessaire de considérer
comme un paramètre majeur l’obligation de protéger
et de mettre en valeur les paysages de pierre sèche, sans les
traiter de manièrefractionnaire et résiduelle, dans
leur façon de mener leur politique et tous leurs projets d’aménagement
du territoire, des infrastructures, de l’agriculture ou de quelque
autre que ce soit qui puisse affecter l’intégrité
de ces paysages ou les dégrader de façon définitive.
La préservation des paysages de pierre sèche ne doit
pas être considérée comme un problème marginal
mais plutôt comme l’un des principaux objectifs de l’aménagement
du territoire,
2. - Lient, de manière systématique et inéluctable,
tous les types d’aide concernant les activités productives
ou économiques menées à bien ou tout autre type
d’assistances concordantes et simultanées destinées
à la conservation, à la restauration ou à l’entretien
de ces paysages et de chacun des éléments qui les constituent,
3. - Encouragent et adoptent les mesures législatives, administratives,
financières et éducatives nécessaires à
approfondir la connaissance et l’étude et à améliorer
la diffusion et la protection intégrée du patrimoine
de la pierre sèche,
4. - Encouragent l’éducation de la population dans le
domaine du patrimoine culturel et tout particulièrement, dans
celui de la pierre sèche,
5. - Appuient, grâce à des initiatives légales,
économiques, à des ressources techniques ou autres,
en stimulant les volontaires, les associations, les fondations, les
organisations et les plates-formes civiques de tous genres qui travaillent
à la défense de la pierre sèche, en général,
reconnaissent son importance de matière explicite, utilisent
ses capacités et son travail et poussent sa participation dans
des projets et des programmes,
6. - Encouragent les programmes de formation dans les universités
en incluant des sujets concernant le patrimoine et la pierre sèche,
en particulier, dans les programmes relatifs à l’architecture,
l’urbanisme, le paysagisme, l’ingénierie, la géographie,
l’histoire, l’archéologie, l’anthropologie,
l’agronomie, la sylviculture, la gestion et le tourisme culturel,
aussi bien au niveau professionnel qu’artisanal, afin que toutes
les parties impliquées prennent conscience de la grande valeur
culturelle de la pierre sèche et acquièrent les connaissances
requises et les outils nécessaires pour être à
même d’intervenir et de propager l’utilisation de
cette technique et de ce matériau,
7. – Adoptent toutes les initiatives légales ou les actions
de sponsorisation pertinentes afin que, moyennant des dégrèvements
fiscaux et des aides économiques offerts aux pouvoirs locaux
et aux propriétaires locaux ou grâce à des interventions
diverses de support et d’assistance, l’on mette en pratique
des actions efficaces destinées à stimuler la conservation
du patrimoine de la pierre sèche. Du point de vue légal
et économique, il faut que la conservation, la restauration
ou la réhabilitation du patrimoine de la pierre sèche
prime sa démolition ou sa substitution afin de stimuler une
politique de développement tenable,
8. – Donnent le maximum de transparence et de publicité
à tous les projets qui puissent affecter, d’une façon
ou d’une autre, les paysages de la pierre sèche afin
que les communautés affectées puissent les analyser
ou les amender, si besoin est, avant de prendre une décision
et stimuler ainsi la démocratie participative,
9. – Encouragent les mesures légales et économiques
nécessaires permettant le développement d’un marché
du travail important lié à ces métiers et aux
travaux relatifs à la pierre sèche afin de contribuer
à ce mouvement et à la diversification des économies
locales, et à l’augmentation de postes vacants et de
leur index d’occupation,
10. – et qu’elles soutiennent pleinement les objectifs
de cette déclaration, s’engagent totalement et fassent
le maximum pour en assurer son application.
Dans l’intention de renforcer le suivi de cette Déclaration,
de promouvoir des actions qui la maintiennent présente dans
l’esprit des institutions, et d’encourager des initiatives
destinées à renforcer son application, l’on décide,
à l’unanimité, de créer une Coordinatrice
d’entités en défense de la pierre sèche
dans les Pays catalans. Cette Coordinatrice dont la structure et le
siège seront définis dans un délai de trois mois
à compter de la date de cette Déclaration, se chargera,
d’autre part, de favoriser les échanges et la création
de réseaux transnationaux entre structures aux finalités
similaires.
DECLARATION OF TORROELLA DE
MONTGRÍ
(In defence of the dry stone cultural heritage)
(Baix Empordà, Catalonia), October, 24, 2004 |
The persons and organizations mentioned at the end of this Declaration
met at Torroella de Montgri last October 23 and 24, 2004, on account
of the II Meeting on Preservation of the Dry Stone Heritage in the
Catalonian Countries.
Considering that the culture of dry stone has generated and shaped
one of the most frequent, common and spectacular landscapes which
are so significant in the Catalonian and Mediterranean Countries,
and constitutes the eminent expression of Nature’s and Man’s
symbiosis,
Considering that thanks to the techniques regarding dry stone it has
been possible up to day to go on managing the territories intended
for agriculture, stock breeding and forestry with a minimum of means
and a maximum of efficiency as regards the environment,
Considering the material qualities of dry stone:
- for its outstanding contribution to the biodiversity improvement
as it constitutes a privileged habitat for flora and fauna,
- for its decisive contribution to avoid or minimize the damage and
erosion of the soil, the risk of inundations and make a better use
of the rainwater,
- for its decisive contribution to the overall maintenance of the
landscapes, their management, their structuring and diversity, which
indirectly implies a decrease of forest fire risks,
Considering the immaterial qualities of dry stone which, apart from
its structures, constructions and spaces, integrates a huge density
of techniques, knowledge, abilities, the way each community uses and
interprets it according to the environment as well as the traditions
and expressions intangible of their populations,
Considering that dry stone constitutes a dense, complex and diversified
cultural landscape which can only be understood, studied, protected
and managed if we start from contextual, material and immaterial,
inseparable units,
Acknowledging the dry stone technique its perfectly topical and relevant
character and potential, from the mechanic and architectonic point
of view as well as the landscape and aesthetic one, which means that
it may still be used in the conservation of the dry stone existing
heritage and also in innovative expressions and projects since it
can offer technically tenable and adequate solutions,
Considering that the dry stone heritage constitutes a cultural asset
of a great magnitude and an important economic environmental potential
related to agriculture, stockbreeding or forestry production as well
as to the cultural tourist market,
Considering that the new multifunctional, multisector and integrated
character of agriculture, stockbreeding and forestry has to be closely
linked to a balanced development of the rural territory, the quality
of life improvement and the enhancing and protection of the cultural
and environmental heritage,
Acknowledging the dry stone landscapes their capacity as trans-frontier
cultural links as well as privileged cooperation areas between persons
and cultures, of solidarity and cohesion, and as sharing and participating
spaces,
Considering the great fragility of this cultural heritage and the
important menaces threatening it, such as the failing to recognize
it, the lack of inventories made, the approximate observations, their
apparent modest character, their frequent insertion in weakened depopulated
areas, the lack of maintenance, this kind of landscape considered
as of marginal importance due to infrastructure projects or regional
development, its frequent lack of connection with the sectorial decisions
and policies,
Taking into consideration the existing legal texts at international
level as regards protection and management of the natural and cultural
heritage, of the landscape, of the regional development, agrarian
policies, local autonomy and trans-frontier cooperation,
We claim:
That public, private, political, academic, professional, employers’,
trade-unions’ institutions at all levels and all circles of
their competences:
1. - Integrate, from the very start, as a major parameter, the necessity
of protecting and developing dry stone landscapes, without treating
them fractionally and residually, in their policies and all their
regional development projects, infrastructures, agriculture or any
other one which would affect the integrity of these landscapes or
might modify them in an undesirable way. The preservation of dry stone
landscapes can’t be considered as a marginal problem but rather
as a main goal as regards the regional development
2. - Link, systematically and ineluctably, any type of help to productive
or economic activities related to dry stone landscapes, to any other
aid concordant or simultaneous intended for the preservation, restoration
and maintenance of those landscapes and every element which constitutes
them
3. - Promote and adopt all legislative, administrative, financial
and educative measures necessary to improve the knowledge, study,
circulation and integrated protection of dry stone heritage
4. - Promote the population’s education as regards the cultural
heritage and especially the dry stone’s
5. - Give support, with legal and economic initiatives, with technical
or any other means, boosting volunteers, associations, foundations,
organizations, civil platforms of all kinds that work in the defence,
of dry stone, in general, acknowledge explicitly its importance, use
its capacities and work, and impulse its participation in projects
and programs,
6. - Promote training programs in universities including heritage
matters and especially dry stone, in programs relative to architecture,
urban development, landscaping, engineering, geography, history, archaeology,
anthropology, agronomy, forestry, cultural management and tourism,
on the professional and craftwork level, so that all the implicated
participants may become aware of the great cultural value of dry stone
and acquire the necessary tools and knowledge to be able to intervene
adequately and promote the use and material for this technique
7. - Adopt every relevant legal initiatives or sponsoring actions
so that thanks to tax relieves and economic aid given to local administrations
and private owners or thanks to different help and aid actions, efficient
incentive actions might be put into practice in order to preserve
the dry stone heritage. From a legal and economic point of view, the
most important priority should be the preservation, restoration or
rehabilitation of the dry stone heritage so as to avoid its demolition
and substitution, and promote the use or reuse of what still exists
as an incentive of a tenable development policy
8. - Give the maximum transparency and publicity to all the projects
which in one way or the other might affect the dry stone landscapes
in order to be able to analyse them, and if necessary, to be amended
by the affected communities before taking any type of decisions and
foment the participating democracy
9. - To encourage the necessary legal and economic measures in order
to develop an important work market linked to this craft and pieces
of work related to dry stone so as to contribute to the impulse and
diversification of the local economies and the increase of vacancies
and their index of occupation
10. - To lend full support to the objectives of this Declaration and
to commit oneself to doing so and use the necessary means to guarantee
its application
With the intention of strengthening the follow-up of this Declaration,
promoting actions, which will keep them in the institutions’
minds and foment initiatives to intensify its application, we unanimously
decide to create a Coordinator of entities in defence of dry stone
in the Catalonian Countries. This Coordinator whose structure and
head office will be defined within three months after the date of
this Declaration, will also be responsible for the promotion of exchanges
and the creation of trans-national networks between structures with
similar finalities.
|