PEDRA EN SEC
Declaració de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalunya. Espanya)

PIEDRA EN SECO
Declaración de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalunya. España)

PIERRE SÈCHE
Declaration de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalogne. Espagne)

DRY STONE
Declaration of Torroella de Montgrí
(Baix Empordà , Catalonia. Spain)

01-03- 2005


Adjunt trobareu el text complet de la Declaració de Torroella de Montgrí (Per a la defensa delpatrimoni cultural de la pedra en sec), aprovada en el decurs de la II Trobada d’estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans que tingué lloc el 23 i 24 d’octubre de2004 a Torroella de Montgrí.

Us animem a que us adheriu a aquesta Declaració i ho podeu fer dirigint-vos a les dues adreces de correu que hi ha al final d’aquest document. Les adhesions poden ser a títol personal o d'entitat.


Adjunto encontrareis el texto completo de la Declaración de Torroella de Mongrí (Para la defensa del patrimonio cultural de la piedra en seco) aprobada durante el II Encuentro de Estudio para la Preservación del Patrimonio en Piedra Seca en los Países Catalanes, celebrado los días 23 y 24 de octubre de 2004 en Torroella de Montgrí.

Os animamos a que os adherais a esta Declaración y lo podais hacer dirigiendoos a las dos direcciones de correo que encontrareis al final de este documento. Lo podais hacer a titulo personal o como entidad.


Vous trouverez ci-après le texte intégral de la Declaration de Torroella de Torroella de Montgrí (Pour la défense du patrimoine culturel de la pierre sèche) approuvé lors de la II Rencontre d’étude pour la Préservation du Patrimoine de la Pierre Sèche dans les Pays Catalans qui a eu lieu les 23 et 24 octobre 2004 Ã Torroella de Montgrí.

Nous vous encourageons adhérer a cette Déclaration, ce que vous pouvez faire en nous contactant a travers les adresses électroniques que vous trouverez à la fin de ce document. Vous pouvez adhérer a titre personnel ou en tant que association.



You will find hereafter the complete text of the Declaration of Torroella de Montgrí (In defence of the dry stone cultural heritage) approved during the II Meeting on Preservation of the Dry StoneHeritage in the Catalonian Countries which took place in Torroella de Montgrí last October 23rd and 24th, 2004.

We encourage you to adhere to this Declaration. You can do it mailing to the two adresses that you'll find at the end of this document. The adhessions can be of personal or organization concern.

 

Contactes / contactos / contacts:


telèfon 34 972 755 180canquintana@torroella.org

telèfon 34 977 413 902
elsola@fundacioelsola

 

DECLARACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍ
(Per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec)
(Baix Empordà, Catalunya), 24 d’octubre de 2004


Els dies 23 i 24 d’octubre va tenir lloc a Torroella de Montgrí la IIa Trobada de Preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. En aquesta trobada que va fer-se a l’equipament cultural de Can Quintana varen participar la majoria de persones i institucions que treballen en aquest tipus de patrimoni als Països Catalans i va emetre’s la següent declaració.

Considerant que la cultura de la pedra en sec ha generat i modelat un dels paisatges més freqüents, comuns i alhora espectaculars i significatius dels Països Catalans i de la Mediterrània, i constitueix l’expressió eminent de la simbiosi de la Natura i l’Home;

Considerant que les tècniques de la pedra en sec han permès i permeten habilitar els territoris per a l’agricultura, ramaderia i silvicultura amb el mínim de recursos, amb el màxim d’eficiència, amb respecte pel medi ambient i de forma sostenible. De fet, la construcció en pedra en sec és el paradigma de la sostenibilitat;

Considerant les qualitats materials de la pedra en sec:

- per la seva contribució destacada a la millora de la biodiversitat en constituir un hàbitat privilegiat per a la flora i la fauna
- per la seva contribució decisiva a evitar o minimitzar la degradació i l’erosió dels sòls, el risc d’inundacions i a millorar l’aprofitament de l’aigua de les pluges
- Per la seva contribució al manteniment general dels paisatges, al seu ordenament, estructuració i diversitat, el que de retruc implica una disminució del risc d’incendis forestals

Considerant les qualitats immaterials de la pedra en sec que més enllà de les seves estructures, construccions i espais, integra una densitat enorme de tècniques, coneixements, habilitats, maneres d’utilització i interpretació per part de cada comunitat, lligades al medi tant com a les tradicions i expressions intangibles de les seves poblacions;

Considerant que la pedra en sec constitueix un paisatge cultural dens, complex i divers que només pot ser entès, estudiat, protegit i gestionat a partir d’unitats contextuals, materials i immaterials, insegregables.

Reconeixent a la tècnica de la pedra en sec un caràcter i potencial plenament actuals i vigents, tant des d’un punt de vista mecànic i arquitectònic com paisatgístic i estètic que la fan apta per poder continuar sent utilitzada ja sigui en la conservació del patrimoni existent de la pedra en sec com en expressions i projectes innovadors, atès la seva capacitat d’oferir solucions tècnicament adequades i sostenibles;

Considerant que el patrimoni de la pedra en sec constitueix un actiu cultural de primera magnitud i un potencial mediambiental i econòmic important lligat tant a la producció agrícola, ramadera o silvícola com al mercat del turisme cultural;

Considerant que el nou caràcter multifuncional, multisectorial i integrat de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, ha d’estar íntimament lligat al desenvolupament equilibrat del territori rural, a la millora de la qualitat de vida i a la valorització i protecció del seu patrimoni cultural i mediambiental;

Reconeixent als paisatges de la pedra en sec la seva capacitat com a ponts culturals transfronterers i com a camps privilegiats de cooperació entre persones i cultures, de solidaritat i de cohesió, i com a espais per compartir i participar;

Considerant la gran fragilitat d’aquest patrimoni cultural i les importants amenaces que graviten sobre ell, com són el seu desconeixement, la falta d’inventaris, les aproximacions objectuals, el seu caràcter aparentment modest, la seva freqüent inserció en àrees rurals deprimides i despoblades, la falta de manteniment, la consideració de paisatge marginal a efectes de projectes d’infraestructures o d’ordenament del territori, la seva sovintejada desvinculació de les decisions i polítiques sectorials;

Tenint en compte els textos jurídics existents a nivell internacional en els àmbits de la protecció i la gestió del patrimoni natural i cultural, del paisatge, de l’ordenament del territori, de les polítiques agràries, de l’autonomia local i de la cooperació transfronterera;

Reclamen:

Que les Institucions públiques i privades, polítiques, acadèmiques, professionals, empresarials, sindicals, a tots els nivells i en els àmbits de les seves competències:

1. integrin, des del inici, com un paràmetre major, les exigències de la protecció i valorització dels paisatges de la pedra en sec, sense tractar-los de manera fraccionaria i residual, en les seves polítiques i tots els seus projectes d’ordenament del territori, d’infraestructures, d’agricultura o de qualsevol altre que afecti a la integritat d’aquests paisatges o pugui modificar-los de manera indesitjable. La conservació dels paisatges de la pedra en sec ha de ser considerada no com un problema marginal sinó com un objectiu principal de l’ordenament del territori

2. vinculin, de manera sistemàtica i ineludible, qualsevol tipus d’ajuda a activitats productives o econòmiques dutes a terme en paisatges de la pedra en sec, a altres ajudes concordants i simultànies destinades a la conservació, restauració i manteniment d’aquests paisatges i de tots i cadascun dels elements que els constitueixen

3. fomentin i adoptin les mesures legislatives, administratives, financeres i educatives per tal de millorar el coneixement, l’estudi, la difusió i la protecció integrada del patrimoni de la pedra en sec

4. fomentin l’educació de la població en l’àmbit del patrimoni cultural i en particular en el de la pedra en sec

5. donin suport, amb iniciatives legals, econòmiques, amb recursos tècnics o altres, estimulant el voluntariat, a les associacions, fundacions, organitzacions, plataformes cíviques de tot tipus que treballen en la defensa, en general, de la pedra en sec, reconeguin de manera explícita la seva importància, utilitzin les seves capacitats i treball i impulsin la seva participació en projectes i programes

6. fomentin els programes de formació tant a nivell universitari, integrant les qüestions del patrimoni i de la pedra en sec en particular, en els programes curriculars d’arquitectura, urbanisme, paisatgisme, enginyeria, geografia, història, arqueologia, antropologia, agronomia, forests, gestió i turisme cultural, com a nivell professional i artesanal, per tal que tots els actors implicats prenguin consciència del gran valor cultural que significa el patrimoni de la pedra en sec i adquireixin les eines i els coneixements necessaris per a intervenir-hi de manera adequada i fomentar l’ús d’aquesta tècnica i material

7. adoptin les iniciatives legals o les accions de patrocini pertinents perquè mitjançant desgravacions fiscals i ajudes econòmiques a disposició dels poders locals i propietaris privats o amb accions diverses de suport i ajut respectivament, es posin en pràctica accions incentivadores eficaces per a la conservació del patrimoni de la pedra en sec. Des d’un punt de vista legal i econòmic, cal primar la conservació, restauració o rehabilitació del patrimoni de la pedra en sec davant del seu enderroc i substitució i fomentar la utilització i reutilització d’allò existent com a foment d’una política de desenvolupament sostenible

8. donin la màxima transparència i publicitat a tots els projectes que d’una o altra manera puguin afectar els paisatges de la pedra en sec per tal que puguin ser analitzats i si escau esmenats per les comunitats afectades abans de la presa de decisions i fomentin la democràcia participativa

9. impulsin les mesures legals i econòmiques escaients que permetin el desenvolupament d’un mercat de treball important lligat als oficis i treballs relacionats amb la pedra en sec per tal de contribuir al impuls i diversificació de les economies locals i a l’augment de sortides professionals i dels seus índex d’ocupació

10. que donin ple suport als objectius d’aquesta Declaració i posin tot el compromís i els mitjans necessaris per assegurar-ne la seva aplicació

Amb la intenció de reforçar el seguiment d’aquesta Declaració, promoure accions que la mantinguin present davant les institucions i altres actors i estimular iniciatives que reforcin la seva aplicació, s’acorda, per unanimitat, la creació d’una Coordinadora d’entitats de defensa de la pedra en sec als Països Catalans. Aquesta Coordinadora, la estructura i seu de la qual es definiran en un termini de tres mesos a comptar de la data d’aquesta Declaració, s’encarregarà també d’afavorir els intercanvis i la creació de xarxes
transnacionals entre estructures amb finalitats similars.

 


DECLARACIÓN DE TORROELLA DE MONTGRÍ
(Para la defensa del patrimonio cultural de la «pedra en sec»)
(Baix Empordà, Catalunya), 24 de octubre del 2004



Los días 23 y 24 de octubre tuvo lugar en Torroella de Montgrí el IIº Encuentro de preservación del patrimonio de la piedra en seco en los Países Catalanes . En éste encuentro que tuvo lugar en el equipamiento cultural de Can Quintana, participaron la mayoría de personas e instituciones que trabajan en éste tipo de patrimonio en los países catalanes y se emitió la siguiente declaración.

Considerando que la cultura de la piedra en seco ha generado y modelado uno de los paisajes más frecuentes, comunes y a la vez, espectaculares y significativos de los países catalanes y de la Mediterránea, y constituye la eminente expresión de la simbiosis entre la naturaleza y el hombre;
Considerando que las técnicas de la piedra en sec han permitido y permiten habilitar los territorios para la agricultura, ganaderia y silvicultura con el mínimo de recursos, con el máximo de eficiencia, con respeto por el medio ambiente y de forma sostenible. De hecho la construcción en piedra seca es el paradigma de la sostenibilidad;

Considerando las cualidades materiales de piedra en seco:

- Por su contribución destacada en la mejora de la biodiversidad en constituir un habitat privilegiado para la flora y la fauna.
- Por su contribución decisiva a evitar o minimizar la degradación y la erosión de los suelos,el riesgo de inundaciones y a mejorar el aprovechamiento del agua de las lluvias.
- Por su contribución al mantenimiento general de los paisajes, en su ordenamiento, estructuración del riesgo de incendios forestales.

Considerando las cualidades inmateriales de la piedra en seco que más allá de sus estructuras, construcciones y espacios, integra una densidad enorme de técnicas, conocimientos, habilidades, maneras de utilización e interpretación por parte de cada comunidad, ligadas al medio tanto cómo a las tradiciones y expresiones intangibles de sus poblaciones.;

Considerando que la piedra en seco constituye un paisaje cultural denso, complejo y diverso que únicamente puede ser entendido, estudiado, protegido y gestionado a través de unidades contextuales, materiales e inmateriales, insegregables..

Reconociendo a la técnica de la piedra en seco un carácter y potencial plenamente actuales y vigentes, tanto desde un punto de vista mecánico y arquitectónico cómo paisajístico y estético que la hacen apta para poder continuar utilizándose ya sea en la conservación del patrimonio existente de la piedra en seco cómo en expresiones y proyectos novedosos, atendiendo a su capacidad de ofrecer soluciones técnicamente adecuadas y sostenibles;

Considerando que el patrimonio de la piedra en seco constituye un activo cultural de primer orden y un potencial medioambiental y económico importante ligado tanto a la producción agrícola, ganadera o silvícola cómo al mercado del turismo cultural;

Considerando que el nuevo carácter multifuncional, multisectorial y integrado de la agricultura, la ganaderia y la silvicultura, tiene que estar íntimamente ligado al desarrollo equilibrado del territorio rural, a la mejora de la calidad de vida y a la valorización y protección de su patrimonio cultural y medioambiental;

Reconociendo a los paisajes de la piedra en seco, su capacidad de puentes culturales transfrontereros y cómo a campos privilegiados de cooperación entre personas y culturas, de solidaridad y de cohesión, y cómo espacios para compartir y participar;

Considerando la gran fragilidad de éste patrimonio cultural y las importantes amenazas que recaen sobre él, cómo son su descubrimiento, la falta de inventarios, las aproximaciones objectuales, su carácter aparentemente modesto, su frecuente inserción en áreas rurales deprimidas y despobladas, la falta de mantenimiento, la consideración de paisaje marginal a efectos de proyectos de infraestructuras o de ordenamiento del territorio, su constante desvinculación de las decisiones y políticas sectoriales;

Teniendo en cuenta los textos jurídicos existentes a nivel internacional en los ámbitos deprotección y la gestión del patrimonio;

Reclaman:

Que las instituciones públicas y privadas, políticas, académicas, profesionales, empresariales,sindicales, a todos los niveles y en los ámbitos de sus competencias:

1. Integren, desde su inicio, cómo un parámetro mayor, las exigencias de la protección y valorización de los paisajes de la piedra en seco, sin tratarlos de modo fraccionario y residual, en sus políticas y todos sus proyectos de ordenamiento del territorio, de infraestructuras, de agricultura o de cualquier otro que afecte a la integridad de éstos paisajes o pueda modificar-los de modo indeseable. La conservación de los paisajes de la piedra en seco tiene que estar considerada no como un problema marginal si no cómo un objetivo principal del ordenamiento del territorio

2. Vinculen de modo sistemático y ineludible, cualquier tipo de ayuda a actividades productivas o económicas llevadas a cabo en paisajes de la piedra en seco, a otras ayudas concordantes y simultáneas destinadas a la conservación, restauración y mantenimiento de éstos paisajes y de todos y cada uno de los elementos que los constituyen

3. Fomenten y adopten las medidas legislativas, administrativas, financieras y educativas con el fin de mejorar el conocimiento, el estudio, la difusión y la protección integrada del patrimonio de la piedra en seco

4. Fomenten la educación de la población en el ámbito del patrimonio cultural y particularmente en el de la piedra en seco

5. Dar soporte, con iniciativas legales, económicas, con recursos técnicos u otros, estimulando el voluntariado, en las asociaciones, fundaciones, organizaciones, plataformas cívicas de todo tipo que trabajan en la defensa, en general, de la piedra en seco, reconozcan de modo explícito su importancia, utilicen sus capacidades y trabajo e impulsen su participación en proyectos y programas

6. Fomenten los programas de formación tanto a nivel universitario, integrando las cuestiones de patrimonio y de la piedra en seco en particular, en los programas curriculares de arquitectura, urbanismo, paisajismo, engeniería, geografia, historia, arqueología, antropología, agronomía,.........., gestión y turismo cultural, como a nivel profesional y artesanal, con tal de que todos los actores implicados tomen conciencia del gran valor cultural que representa el patrimonio de la piedra en seco y adquieran las herramientas y los conocimientos necesarios para intervenir de modo adecuado y fomentar el uso de ésta técnica y material

7. Adopten las iniciativas legales o las acciones de patrocinio convenientes para que mediante desgravaciones fiscales y ayudas económicas a disposición de los poderes locales y propietarios privados o con acciones varias de soporte y ayuda respectivamente, se pongan en práctica acciones incentivadoras eficaces para la conservación del patrimonio de la piedra en seco. Desde un punto de vista legal y económico, hace falta priorizar la conservación, restauración o rehabilitación del patrimonio de la piedra en seco frente a su demolición y sustitución y fomentar la utilización y reutilización de lo que existe como fomento de una política de desarrollo sostenible

8. Dar la máxima transparencia y publicidad a todos los proyectos que de un modo u otro puedan afectar a los paisajes de la piedra en seco con tal de que puedan ser analizados y si se requiere nombrados por las comunidades afectadas antes de la toma de decisiones y fomenten la democracia participativa

9. Impulsen las medidas legales y económicas adecuadas que permitan el desarrollo de un mercado de trabajo importante ligado a los oficios y trabajos relacionados con la piedra en seco, con tal de contribuir al impulso y diversificación de las economías locales y al aumento de salidas profesionales y de sus índices de ocupación

10. Dar pleno soporte a los objetivos de ésta Declaración y se comprometan y pongan los medios necesarios para asegurar su aplicación

Con la intención de reforzar el seguimiento de ésta Declaración, promover acciones que la mantengan presente frente a las instituciones y otros actores i estimular iniciativas que refuercen su aplicación, se acuerda, por unanimidad, la creación de una Coordinadora de entidades de defensa de la piedra en seco en los Paises Catalanes. Ésta Coordinadora, la estructura y sede de la cual se determinaran en un plazo de tres meses a partir de la fecha de ésta Declaración, se encargará también de favorecer los intercambios y la creación de redes transnacionales entre estructuras con fines similares.

 


DECLARATION DE TORROELLA DE MONTGRÍ
Pour la défense du patrimoine culturel de la pierre sèche
(Baix Empordà, Catalogne), 24 octobre 2004

 

Les personnes et entités, indiquées à fin de cette Déclaration, se sont réunies à Torroella de Montgrí, les 23 et 24 octobre 2004 lors de la IIème Rencontre d’Étude pour la Préservation du Patrimoine de la Pierre Sèche dans les Pays catalans.

Attendu que la culture de la pierre sèche a engendré et modelé l’un des paysages les plus fréquents et les plus communs et aussi les plus spectaculaires et significatifs des Pays catalans et de la Méditerranée, et peut être considérée comme l’expression la plus remarquable de la symbiose entre la Nature et l’Homme,

Attendu que les techniques de la pierre sèche ont permis jusqu’à ce jour l’aménagement des territoires pour l’agriculture, l’élevage et la sylviculture avec un minimum de moyens et un maximum d’efficacité et ce, constamment et en respectant l’environnement,

Attendu les qualités matérielles de la pierre sèche :

- pour sa remarquable contribution quant à l’amélioration de la biodiversité en constituant un habitat privilégié pour la flore et la faune
- pour sa contribution décisive pour éviter ou minimiser la dégradation et l’érosion des sols, le risque d’inondations et pour utiliser au maximum l’eau de pluie
- pour sa contribution quant à la conservation globale des paysages, leur préservation, leur structuration et leur diversité, ce qui, de ce fait, donne lieu à une diminution du risque d’incendies forestiers

Attendu les qualités immatérielles de la pierre sèche qui, au-delà de ses structures, de ses constructions et de ses espaces, intègre une énorme densité de techniques, de connaissances, de savoir-faire, de la manière qu’a chaque communauté de l’utiliser et de l’interpréter, et qui se rapportent à l’environnement ainsi qu’aux traditions et aux expressions intangibles de leurs populations,

Attendu que la pierre sèche constitue un paysage culturel dense, complexe et varié qui ne peut être compris, étudié, protégé et aménagé, qu’à partir d’unités contextuelles, matérielles et immatérielles, et inséparables,

En reconnaissant que la technique de la pierre sèche a un caractère et un potentiel totalement actuel et en vigueur, aussi bien du point de vue mécanique et architectonique qu’en ce qui concerne le paysage et l’esthétisme qui la rendent susceptible de pouvoir continuer à être utilisée dans la conservation du patrimoine existant de la pierre sèche ainsi que dans des expressions et des projets innovateurs, étant donné sa capacité à offrir des solutions techniques qui se tiennent parfaitement,

Attendu que le patrimoine de la pierre sèche constitue un actif culturel d’une importance considérable et un énorme potentiel environnemental et économique qui est intimement lié à l’agriculture, l’élevage et la sylviculture ainsi qu’au marché du tourisme culturel,

Attendu que le nouveau caractère multifonctionnel, multisectoriel et intégré de l’agriculture, de l’élevage et de la sylviculture, doit être intimement lié au développement équilibré du territoire rural, à l’amélioration de la qualité de vie et à la valorisation et à la protection de son héritage culturel et environnemental,

En reconnaissant aux paysages de la pierre sèche le rôle qu’il peuvent jouer en tant que passerelles culturelles entre les frontières et aussi en tant que domaines privilégiés de coopération entre les personnes et les cultures, de solidarité et de cohésion ainsi que d’espaces de partage et de participation,

Attendu la grande fragilité de ce patrimoine culturel et les importantes menaces à laquelle il doit faire front, comme par exemple sa méconnaissance, le manque d’inventaires, les observations approximatives, leur caractère modeste en apparence, sa situation géographique très fréquente dans des zones rurales affaiblies et dépeuplées, le manque de conservation, le fait qu’il soit considéré comme un paysage d’une importance marginale à cause de projets d’infrastructures et d’aménagement du territoire, et, très souvent, son manque de lien avec la politique et les décisions sectorielles,

En tenant compte des textes juridiques en vigueur au niveau international dans le domaine de la protection et de la gestion du patrimoine naturel et culturel, du paysage, de l’aménagement du territoire, de la politique agraire, de l’autonomie locale et de la collaboration entre les frontières,

Nous exigeons :

Que les Institutions publiques et privées, politiques, académiques, professionnelles, patronales et syndicales, à tous les niveaux et dans tous les domaines de leurs compétences :

1. - Jugent qu’il est vraiment nécessaire de considérer comme un paramètre majeur l’obligation de protéger et de mettre en valeur les paysages de pierre sèche, sans les traiter de manièrefractionnaire et résiduelle, dans leur façon de mener leur politique et tous leurs projets d’aménagement du territoire, des infrastructures, de l’agriculture ou de quelque autre que ce soit qui puisse affecter l’intégrité de ces paysages ou les dégrader de façon définitive. La préservation des paysages de pierre sèche ne doit pas être considérée comme un problème marginal mais plutôt comme l’un des principaux objectifs de l’aménagement du territoire,

2. - Lient, de manière systématique et inéluctable, tous les types d’aide concernant les activités productives ou économiques menées à bien ou tout autre type d’assistances concordantes et simultanées destinées à la conservation, à la restauration ou à l’entretien de ces paysages et de chacun des éléments qui les constituent,

3. - Encouragent et adoptent les mesures législatives, administratives, financières et éducatives nécessaires à approfondir la connaissance et l’étude et à améliorer la diffusion et la protection intégrée du patrimoine de la pierre sèche,

4. - Encouragent l’éducation de la population dans le domaine du patrimoine culturel et tout particulièrement, dans celui de la pierre sèche,

5. - Appuient, grâce à des initiatives légales, économiques, à des ressources techniques ou autres, en stimulant les volontaires, les associations, les fondations, les organisations et les plates-formes civiques de tous genres qui travaillent à la défense de la pierre sèche, en général, reconnaissent son importance de matière explicite, utilisent ses capacités et son travail et poussent sa participation dans des projets et des programmes,

6. - Encouragent les programmes de formation dans les universités en incluant des sujets concernant le patrimoine et la pierre sèche, en particulier, dans les programmes relatifs à l’architecture, l’urbanisme, le paysagisme, l’ingénierie, la géographie, l’histoire, l’archéologie, l’anthropologie, l’agronomie, la sylviculture, la gestion et le tourisme culturel, aussi bien au niveau professionnel qu’artisanal, afin que toutes les parties impliquées prennent conscience de la grande valeur culturelle de la pierre sèche et acquièrent les connaissances requises et les outils nécessaires pour être à même d’intervenir et de propager l’utilisation de cette technique et de ce matériau,

7. – Adoptent toutes les initiatives légales ou les actions de sponsorisation pertinentes afin que, moyennant des dégrèvements fiscaux et des aides économiques offerts aux pouvoirs locaux et aux propriétaires locaux ou grâce à des interventions diverses de support et d’assistance, l’on mette en pratique des actions efficaces destinées à stimuler la conservation du patrimoine de la pierre sèche. Du point de vue légal et économique, il faut que la conservation, la restauration ou la réhabilitation du patrimoine de la pierre sèche prime sa démolition ou sa substitution afin de stimuler une politique de développement tenable,

8. – Donnent le maximum de transparence et de publicité à tous les projets qui puissent affecter, d’une façon ou d’une autre, les paysages de la pierre sèche afin que les communautés affectées puissent les analyser ou les amender, si besoin est, avant de prendre une décision et stimuler ainsi la démocratie participative,

9. – Encouragent les mesures légales et économiques nécessaires permettant le développement d’un marché du travail important lié à ces métiers et aux travaux relatifs à la pierre sèche afin de contribuer à ce mouvement et à la diversification des économies locales, et à l’augmentation de postes vacants et de leur index d’occupation,

10. – et qu’elles soutiennent pleinement les objectifs de cette déclaration, s’engagent totalement et fassent le maximum pour en assurer son application.

Dans l’intention de renforcer le suivi de cette Déclaration, de promouvoir des actions qui la maintiennent présente dans l’esprit des institutions, et d’encourager des initiatives destinées à renforcer son application, l’on décide, à l’unanimité, de créer une Coordinatrice d’entités en défense de la pierre sèche dans les Pays catalans. Cette Coordinatrice dont la structure et le siège seront définis dans un délai de trois mois à compter de la date de cette Déclaration, se chargera, d’autre part, de favoriser les échanges et la création de réseaux transnationaux entre structures aux finalités similaires.

 


DECLARATION OF TORROELLA DE MONTGRÍ
(In defence of the dry stone cultural heritage)
(Baix Empordà, Catalonia), October, 24, 2004

The persons and organizations mentioned at the end of this Declaration met at Torroella de Montgri last October 23 and 24, 2004, on account of the II Meeting on Preservation of the Dry Stone Heritage in the Catalonian Countries.

Considering that the culture of dry stone has generated and shaped one of the most frequent, common and spectacular landscapes which are so significant in the Catalonian and Mediterranean Countries, and constitutes the eminent expression of Nature’s and Man’s symbiosis,

Considering that thanks to the techniques regarding dry stone it has been possible up to day to go on managing the territories intended for agriculture, stock breeding and forestry with a minimum of means and a maximum of efficiency as regards the environment,

Considering the material qualities of dry stone:

- for its outstanding contribution to the biodiversity improvement as it constitutes a privileged habitat for flora and fauna,
- for its decisive contribution to avoid or minimize the damage and erosion of the soil, the risk of inundations and make a better use of the rainwater,
- for its decisive contribution to the overall maintenance of the landscapes, their management, their structuring and diversity, which indirectly implies a decrease of forest fire risks,

Considering the immaterial qualities of dry stone which, apart from its structures, constructions and spaces, integrates a huge density of techniques, knowledge, abilities, the way each community uses and interprets it according to the environment as well as the traditions and expressions intangible of their populations,

Considering that dry stone constitutes a dense, complex and diversified cultural landscape which can only be understood, studied, protected and managed if we start from contextual, material and immaterial, inseparable units,

Acknowledging the dry stone technique its perfectly topical and relevant character and potential, from the mechanic and architectonic point of view as well as the landscape and aesthetic one, which means that it may still be used in the conservation of the dry stone existing heritage and also in innovative expressions and projects since it can offer technically tenable and adequate solutions,

Considering that the dry stone heritage constitutes a cultural asset of a great magnitude and an important economic environmental potential related to agriculture, stockbreeding or forestry production as well as to the cultural tourist market,

Considering that the new multifunctional, multisector and integrated character of agriculture, stockbreeding and forestry has to be closely linked to a balanced development of the rural territory, the quality of life improvement and the enhancing and protection of the cultural and environmental heritage,

Acknowledging the dry stone landscapes their capacity as trans-frontier cultural links as well as privileged cooperation areas between persons and cultures, of solidarity and cohesion, and as sharing and participating spaces,

Considering the great fragility of this cultural heritage and the important menaces threatening it, such as the failing to recognize it, the lack of inventories made, the approximate observations, their apparent modest character, their frequent insertion in weakened depopulated areas, the lack of maintenance, this kind of landscape considered as of marginal importance due to infrastructure projects or regional development, its frequent lack of connection with the sectorial decisions and policies,

Taking into consideration the existing legal texts at international level as regards protection and management of the natural and cultural heritage, of the landscape, of the regional development, agrarian policies, local autonomy and trans-frontier cooperation,

We claim:

That public, private, political, academic, professional, employers’, trade-unions’ institutions at all levels and all circles of their competences:

1. - Integrate, from the very start, as a major parameter, the necessity of protecting and developing dry stone landscapes, without treating them fractionally and residually, in their policies and all their regional development projects, infrastructures, agriculture or any other one which would affect the integrity of these landscapes or might modify them in an undesirable way. The preservation of dry stone landscapes can’t be considered as a marginal problem but rather as a main goal as regards the regional development

2. - Link, systematically and ineluctably, any type of help to productive or economic activities related to dry stone landscapes, to any other aid concordant or simultaneous intended for the preservation, restoration and maintenance of those landscapes and every element which constitutes them

3. - Promote and adopt all legislative, administrative, financial and educative measures necessary to improve the knowledge, study, circulation and integrated protection of dry stone heritage

4. - Promote the population’s education as regards the cultural heritage and especially the dry stone’s

5. - Give support, with legal and economic initiatives, with technical or any other means, boosting volunteers, associations, foundations, organizations, civil platforms of all kinds that work in the defence, of dry stone, in general, acknowledge explicitly its importance, use its capacities and work, and impulse its participation in projects and programs,

6. - Promote training programs in universities including heritage matters and especially dry stone, in programs relative to architecture, urban development, landscaping, engineering, geography, history, archaeology, anthropology, agronomy, forestry, cultural management and tourism, on the professional and craftwork level, so that all the implicated participants may become aware of the great cultural value of dry stone and acquire the necessary tools and knowledge to be able to intervene adequately and promote the use and material for this technique

7. - Adopt every relevant legal initiatives or sponsoring actions so that thanks to tax relieves and economic aid given to local administrations and private owners or thanks to different help and aid actions, efficient incentive actions might be put into practice in order to preserve the dry stone heritage. From a legal and economic point of view, the most important priority should be the preservation, restoration or rehabilitation of the dry stone heritage so as to avoid its demolition and substitution, and promote the use or reuse of what still exists as an incentive of a tenable development policy

8. - Give the maximum transparency and publicity to all the projects which in one way or the other might affect the dry stone landscapes in order to be able to analyse them, and if necessary, to be amended by the affected communities before taking any type of decisions and foment the participating democracy

9. - To encourage the necessary legal and economic measures in order to develop an important work market linked to this craft and pieces of work related to dry stone so as to contribute to the impulse and diversification of the local economies and the increase of vacancies and their index of occupation

10. - To lend full support to the objectives of this Declaration and to commit oneself to doing so and use the necessary means to guarantee its application

With the intention of strengthening the follow-up of this Declaration, promoting actions, which will keep them in the institutions’ minds and foment initiatives to intensify its application, we unanimously decide to create a Coordinator of entities in defence of dry stone in the Catalonian Countries. This Coordinator whose structure and head office will be defined within three months after the date of this Declaration, will also be responsible for the promotion of exchanges and the creation of trans-national networks between structures with similar finalities.