SEGON MANIFEST.

LA POLÈMICA REFORMA DE LA CRIPTA GÜELL.

ADMIRACIONS CONSERVADES I ADMIRACIONS DESTRUÏDES

Excm. Sr Manuel Reyes i Vila
President de la Diputació de Barcelona

Distingit Sr.:
SOS Monuments, Associació de Defensa Cívica del Patrimoni Cultural, atorga anualment les mencions Admiracions Conservades i Admiracions Destruïdes als millors i pitjors exemples d'intervencions en el patrimoni arquitectònic efectuats a Catalunya.

Amb aquest escrit, em plau comunicar-li que el 15 de Febrer de 2003, en l'Assemblea General de SOS Monuments, foren atorgats les mencions: Admiracions Conservades 2002, als arquitectes Pau Carbó Berthold, del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelons, i Lluís Cuspinera Font, per la restauració de diverses parts de l'edifici de la Cartoixa de Montalegre (coberta de pavelló del Palau d'Hostatgeria, Torre del Rellotge, etc.) i de diversos elements arquitectònics de la mateixa Cartoixa (xemeneies de terracota del claustre del segle XV, etc.) que la Diputació està restaurant; i les Admiracions Destruïdes 2002, als arquitectes Antonio Moreno-Navarro, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Josep Lluís González Moreno-Navarro i Albert Casals Balagué, per la intervenció en els exteriors i entorn de la Cripta de la Colònia Güell. Li trameto adjunt els diplomes de les esmentades mencions.

Les principals actuacions a la Cripta de la Colònia Güell que s'han considerat criticables són les següents:

1. La desmesurada i errònia resposta pel fet que, per arreglar un problema localitzat d'humitats, s'hagi eliminat la solució de teulades que tenia ja perfectament resolt, l'acabament de l'edifici i s'hagi construït un terrat nou que capgira completament la imatge i el caràcter de la millor obra de Gaudí.

La conservació d'un monument avui dia, segons les prescripcions de les diferents cartes i declaracions de restauració, exigeix el respecte tant a l'obra originària com a les actuacions posteriors que la complementen i resolen. Malgrat que la Cripta no fos continuada, la seva interrupció fou dignament resolta amb la solució de cobertes realitzada el 1917 i l'escala d'accés a l'esgléssia inacabada cap els 1970. En canvi, amb l'eliminació de la teulada s'ha accentuat el caràcter arqueològic i de ruïna de la Cripta, vista des de l'antic accés, qüestió que ha portat a manifestar més d'una feligresa de la Colònia Güell que, per haver-se-li robat la seva Cripta, convertint-la en un acròpolis d'Atenes, no tornaria mai a visitar-la.

2. L'escala d'accés a l'església inacabada i la seva placeta superior transformades en cobertes de zenc, capgiren completament l'evidència i sentit arquitectònics del porxo d'entrada a la cripta, a la vegada que impossibilita l'accés i obliga a inventar uns accessos al nou terrat pel darrere i lateralment.

Solament faltava la col-locació de la pedra de granit negre de Galícia al començament de l'antiga escala amb el rètol "església de la Colònia Güell. 1908-2002. Amén", com manifestació de la supèrbia dels arquitectes restauradors. Primer, amb un "Així sia" o ara ja definitivament per sempre, i després, amb l'elecció del lloc de col-locació de la pedra, com volent barrar el pas simbòlicament a tota possible reconstrucció futura de l'escala. Però, per accentuar la tragicomèdia de la qüestió, s'ha comès l'error de gravar al granit el terme d'Església, en compte del de Cripta, que és el que li correspon a la part construïda.

3. El testimoni d'una època de relació directa de monuments, en què aquests han estat accessibles al públic de forma lliure, es pretén substituir-lo per una altra en què per raons excessives de seguretat, vigilància i control, se'ls aïlla amb una tanca metàl-lica, se'ls privatitza, es fa pagar una entrada i quasi s'obliga a fer visites guiades, tot plegat com a testimoni de l'apropiació institucional dels monuments, la qual cosa provoca el consegüent desinterès del públic pel seu patrimoni.

Al tancament, cal sumar-hi l'emplaçament de la porta, que queda amagada de la línia recta d'accés majoritari des del poble, i un enjardinament inadequat disposat per barrar el pas de l'accés antic i que a la vegada contribueix a desmerèixer l'entrada en trivialitzar-la amb una plantació de disseny artificial i la substitució de la pavimentació anteriorment existent.

En efecte, el terra de ciment pòrland del porxo de la Cripta era el mateix que el del seu interior, manifestació de la humilitat i senzillesa en què estaven concebuts tots dos espais en harmonia amb l'enllosat extern de pedres calcàries irregulars, que amb el seu caràcter rústec es corresponia perfectament amb el bosc de pins que pavimentava.

En contraposició, s'ha construït un nou terra de tires polides de pedra de calcària de St. Vicenç d'un luxe inadequat que, juntament amb la formació d'un esglaó per regularitzar i nivel-lar el nou terra, acaba per fragmentar-lo, caricaturitzar-lo i humiliar-lo en haver sobreposat a un espai natural preexistent de molt caràcter una urbanització de nou ric.

4. L'arbocidi d'un dels pocs pins centenaris que restaven plantats de quan el Compte Güell comprà la finca i que per la seva situació estratègica en el racó de l'escala d'accés a la inacabada Església permetia confondre's, per textura i inclinació del tronc amb les columnes del porxo de la Cripta com pretenia Gaudí. Ara, com a paròdia d'una "Gaudilàndia" que desmereix progressivament, a base de restauracions falsificadores i destructives, l'autenticitat de l'obra de Gaudí, s'hi ha plantat un pinet boirós sense cos no ànima.

En conclusió:
A. Per les quatre raons justificatives esmentades anteriorment, creiem que cal tornar a reconstruir les cobertes de la Cripta, l'escala d'accés principal a l'Església inacabada i la urbanització anterior, permetent l'accés lliure i sense tanques als porxos de la Cripta.

B. sabedors de l'existència d'un projecte d'intervenció en l'interior de la Cripta dels mateixos autors i desconfiant de la funció fiscalitzadors en la conservació del patrimoni cultural per part de la Comissió de Patrimoni de Catalunya per tants desencerts realitzats, ens atrevim a recomanar-li que prengui les mesures adients per evitar que es continuï repetint errors com els esmentats (com per exemple, que l'altar pugi o baixi per convertir en escenari el seu indret, construir un confessionari sota l'escala d'accés al campanar revestint de guix la magnífica fulla helicoïdal de rajola vista, etc.), en un dels edificis més importants del món.

Excusi'ns si la nostra sinceritat hagi estat en algun moment excessivament crua, però la nostra responsabilitat per la conservació del patrimoni català ens obliga.

Salvador Tarragó, President de SOS Monuments.

Barcelona, vint-i-sis de gener de 2003.

Llegir 3 manifest