EL PLA DE PONENT UNA AMENAÇA PEL PATRIMONI DE GAVÀ.

Una immobiliària privada (VERTIX), amb el consentiment de l’ajuntament de Gavà amenaça el Patrimoni històric i natural d'aquesta ciutat del Baix Llobregat.

Entre les zones de Gavà i Castelldefels, hi ha un espai verge, d’unes 200 hectàrees, l’únic corredor verd que resta entre el les serres Garraf-Ordal amb el Delta del Llobregat. L'existència d'un nou pla d'urbanització amenaça els valors naturals i històric, atès que en aquest espai es troben les restes romanes de can Valls de la Roca, i les importants masies medievals de Can Rosés, Can Ribes i la masia de l’Horta.

Un pla d'urbanització ja es va aprovar inicialment l’any 1991, sota el nom de «Projecte urbanístic del Pla de Queralt». En aquella ocasió, després d’un llarg tràmit, que finalitzà l’any 1993, no va prosperar, a causa de la ferma oposició de diversos col•lectius locals, i de la denegació, per part del Consell Assessor del Govern de la Generalitat, d’alguns dels punts més polèmics. La paralització del projecte va arribar fins i tot a ser discutida al Parlament de Catalunya.

El pla va tornar a ser reprès l’any 2001. Es va canviar el seu nom, per tal d’evitar el record del projecte fracassat de 1991. El van anomenar «Projecte urbanístic del sector del pla de Ponent». En aquesta segona ocasió, la presentació del projecte tornar a suscità una intensa oposició local, amb la constitució d’una plataforma de més de trenta entitats, que van arribar a congregar centenars de persones en una manifestació de protesta. Davant de la magnitud de l'oposició que arribà al Parlament, l’Ajuntament va congelar la tramitació del pla, i va deixar sense respondre el gairebé centenar d’al•legacions que va rebre.

Actualment s'ha efectuat la tercera resurecció del Pla i aquesta vegada es vol aprovar a corre-cuita malgrat les protestes de ciutadans, que han donat neixement a la PLATAFORMA SALVEM EL CALAMOT, NO AL PLA DE PONENT (www.salvemelcalamot.org).

Amb aquest Pla especulatiu el patrimoni cultural i històric de Gavà es veu greument afectat per la importància de l’indret. Entre aquest patrimoni arquitectònic destaca la masia de can Rosés declarat bé cultural d’interès nacional, a causa de la torre medieval de defensa que la masia té adosada. Segons la Llei del patrimoni cultural català, no solament es protegueix el monument sinó també el seu entorn per tal de conservar el caràcter del mateix. Per aquesta raó està prohibit que els béns culturals d’interès nacional quedin tapats de vistes des de les carreteres i camins des d’on actualment es poden contemplar. Però una vegada més les lleis no son respectades i es preten construir blocs d’habitatges de 8 plantes davant de la masia, que no solament taparan la masia des de la carretera de Gavà a Castelldefels, C-245, sinó que l'arruinaran plasticament al quedar convertida en una construcció esquifida.



La masia de Can Ribes també es veuria afectada per aquest Pla. La importància d’aquesta masia es destacava en el catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Gavà elaborat per l'Ajuntament, degut al magnífic jardí existent entorn de la masia.

La tercera masia afectada pel Pla de Ponent es la masia de l'Horta. Aquesta casa, de propietat municipal i inclosa també al mateix Pla Especial de Gavà aprovat el 22 de març de 2000, és especialment valuosa per les restes de parets de tàpia i construccions datables entre els segles XIV i XVI. Situada en posició elevada, la proposta del Pla de Ponent preveu construir-hi al davant un hotel amb un cos de planta baixa + 6 pisos que taparà totalment la seva vista, i per tant dificultarà enormement la seva integració en el paisatge. A començaments dels anys 90 va ser comprada per l’ajuntament i a l’actualitat presenta una imatge de total abandonament.

A part d’aquestes masies existeixen les restes romanes de Can Valls de la Roca. Es tracta d’unes restes romanes de 2000 anys d’antiguitat que corresponen a les oficines de les instal-lacions d’un port romà, relacionat funcionalment amb l’ancoratge de les Sorres (el jaciment romà més extens conegut a Catalunya d'època ibèrica i romana que es relacionava amb l'activitat portuària de la desembocadura del Llobregat). Probablement fundat en època d’August, devia ser abandonat al segle II. El material superficial trobat casualment al jaciment i el que va ser recollit en la campanya de neteja i topografia realitzada pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat l’any 1984 està dipositat al Museu de Gavà i compon un conjunt bastant homogeni que cal datar al llarg de tot el segle I i, probablement, també en els primers decennis del II.