CONSTRUCCIÓ DE PEDRA SECA

Actes del II Seminari Internacional de la Construcció de Pedra Seca Barcelona 6, 7 i 8 de juliol de 1990

INDEX:

Significació i abast de la construcció de la pedra seca, Salvador Tarragó i Cid.

Bibliografia de les construccions de pedra en sec a l'àmbit del Països Catalans, Maria Bel Rosselló i Xavier Casanovas

Les construccions en pedra seca a la comarca de Les Garrigues, Fèlix Martin i Vilaseca i Ramón Serra i Batlle

Tecologia i tipologia de les construccions amb pedra seca, Antoni Alomar

Les construccions en pedra en sec a la comarca del Montsià, Miquel Subirats

Les barraques de pedra seca de la Pobla de Claramunt, Carolina Riba i Gabarró

I mitati dell'altiplano di nida sul Monte Ida di Creta, Yorkos Petrakis

Stone Huts in mountain agriculture in teh Holy Land, Zvi Y.D. Ron

Les obres de pedra seca al parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Carecterístiques constructives i ecològiques. Rafael Aranda, Carme pigem, Ramon Vilalta, Salvador Grau i Josep Ma. Mallarach

El marge de Sa Regata, Gori Puigsever Arbona i Antoni Reyes Trias

Marjament de cultius a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Factors físics de distribuació i ocupació del sòl actual. M. Grimalt Gelabert / M. Blázquez Salom / R. Rodríguez Gomila

Conclusions II seminari ICPS

Programa

Llistat d'assistents

ANNEX: Construccions de pedra en sec, Joan Rubió i Bellver

PRÒLEG

És significatiu que en un moment que el Consell d’Europa condemna una classe de conreus tradicionals a desaparèixer, sorgeixi un moviment intencional de conscienciació i defensa d’una modalitat de construccions rurals que són la infrastructura d’una gran part d’aquella mateixa agricultura sentenciada. Ja anticipadament René Bubos, parlant de l’agricultura francesa, senyalà que caldria subvencionar-la, ni que la seva productivitat no fos ja valorada, solament per mantenir el profund valor històric i paisatgístic que el camp conreat tenia.

Deixant de costat la curtedat de vista que la sentència comunitària comporta, cal reconèixer la importància i el valor que reuneixen aquestes extensions quilomètriques de construccions de pedra seca que travessen comarques senceres i representen estructures petrees mes grans i extenses que la mateixa muralla xinesa, es a dir constitueixen l’obra humana més gran construïda d’un sol material... Tant per la seva perfecció de tècnica constructiva i de racionalització i estructuració del territori en feixes, canalitzacions i divisions, com éssers testimonis vius i permanents de la més gran revolució econòmica realitzada al nostra país al permetre crear un patrimoni productiu a milers de famílies necessitades dels segles XVIII i XIX i garantir la seva explotació econòmica fins pràcticament el present, les esmentades obres mereixen ésser considerades com bens d’interès cultural, veritables monuments a l’enginy i el treball del homes, i per tant ésser catalogats i protegits.

Els materials aquí reunits constitueixen una bona mostra d’aquell treball dut a terme per part de diversos estudiosos (des dels propis margenadors i picapedres, fins a historiadors, mestres d’obra, arquitectes, professors, arqueòlegs, antropòlegs, agrònoms i aficionats), per tal de fer conèixer, valorar i sistematitzar aquest ric patrimoni cultural. Malgrat que aparentment la construcció de pedra seca pugui semblar, una simple tècnica constructiva, analitzada en profunditat i buscant d’establir les connexions d’interdependència respecte al món arquitectònic i rural en que es produeix i viu, es converteix en un capítol important de la història de la construcció arquitectura, de l’agricultura-paisatgisme i de les societats antigues i rurals. Ës aquesta triple consideració tècnica, cultural (en el sentit etimològic més directe) i antropològica, la que li atorga al seu estudi, el valor d’una viva actualitat, la d’exigir una visió d’interdisciplinaritat profunda que permeti recuperar el sentit unitari del real, mesura aquesta del ple domini d’una matèria.

El reconeixement de la importància de l’estudi de la construcció de la pedra seca iniciada el 1987 al I Seminari Internzaionale Architettura in Pisetra a Secco a Noci-Alberobello, continuant després el 1990 amb el present II Seminari Internacional de de Construcció de Pedra Seca realitzat a Barcelona; el 1992 el III Seminari que es celebrà a l’Anoia , Creta; el 1994, el IV Congrés a Mallorca i Menorca; el 1996 el V a Imperia, Ponte da Ssio, Itàlia; el 1998, el VI a Villes de Visp, Suïssa, el 2002, al VII a Peñiscola, i el 2004 el VIII a Lesbos, Grècia.

A partir de 2001 com símptoma de l’interès creixent pel tema comencen a multiplicar-se els congressos, trobades, etc., a nivell d’Estat espanyol, com el I a Albacete, el 2004; el II a Pegelajar, Jaen i a nivell de Catalunya, el 2002, la I Trobada a Manresa; el 2004, la II a Torroella de Montgrí, estant anunciada el 2005, la III a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya a Barcelona.

La reedició de l’important text de Joan Rubió i Bellver en forma d’Annex, que fou publicada per primer cop al “Anuario de la Asociación de Arquitectos de Catalunya” de 1914, serveixi com reconeixement per l’obra d’aquest pioner en l’estudi del tema.

Esperem que aquestes Actes del II Seminari, una pedra més en l’estudi i defensa de l’arquitectura de pedra seca, puguin servir d’estímul i d’aprenentatge per futures trobades.