Amb la satisfacció d’haver aconseguit entre tots que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya obri per fi l’expedient per declarar Can Ricart, un prototip de la modernitat industrial barcelonina i catalana, bé cultural d’interès nacional; i
- davant la preocupació
perquè la proposta inicial no recull encara el valor fonamental
de Can Ricart, que és la relació entre totes les seves
parts, perquè no contempla la integritat d’aquest sistema
fabril excepcional, entenent com a tal el que s’anà formant
en un desenvolupament consistent i articulat des dels seus inicis fins
a principis de la tercera dècada del segle XX (quan acabà
el seu funcionament com a sistema fabril unitari i començà
la seva segona vida, també de gran interès, com a parc
industrial i vinculat també, darrerament, a la creació
artistica);
- davant la inquietud per l’escassa voluntat de diàleg
de l’Ajuntament de Barcelona a l’hora d’acordar el
trasllat de tota l’edificabilitat compromesa dins de l’àmbit
amb la propietat, la qual cosa comporta el risc que finalment es construeixin
noves torres ran mateix del recinte, ofegant-lo, i que quedi en mans
privades una bona part de Can Ricart, limitant el seu potencial com
a nova centralitat ciutadana, cultural i productiva i desfigurant a
més una part de les naus per la construcció de lofts;
- davant del temor que mentre no sigui
publicada al DOG l’obertura de l’expedient per a la declaració
de Can Ricart com a bé cultural d’interès nacional
puguin produir-se esdeveniments difícilment reversibles;
els reunits, convocats per la Plataforma Can Ricart a la tercera assemblea
de la virtual Companyia Ciutadana Can Ricart, volem
MANIFESTAR
Que és el moment de requerir que aquest testimoni cabdal de la
Barcelona, la Catalunya i l’Europa contemporànies sigui
entès i per tant catalogat, tot ell, com a patrimoni nacional.
Que compti amb un perímetre suficient per evitar al seu entorn
grans edificacions no desitjables, tant al seu interior, com pels seus
dos flancs, com per la part que dóna al parc Central.
Que es busqui l’emplaçament òptim per a concentrar
l’edificabilitat atorgada a la propietat fora del recinte i del
seu entorn més immediat, en el benentès que no manquen
alternatives adients.
Que, en traslladar-se l’edificabilitat, tot el recinte quedi públic
i que quedi qualificat de manera adient per a potenciar-hi una nova
centralitat productiva, cultural i ciutadana, davant del parc Central
i a l’encreuament entre l’eix patrimonial de Pere IV i la
Diagonal, la qual cosa requereix un planejament global de tota la zona.
Que, d’acord amb el pla d’usos que fou motiu d’un
ampli debat ciutadà pel febrer de 2006 ( http://www.salvemcanricart.org/documents/Can_Ricart_pla_usos_27-02-06.pdf
), desprès d’un llarg període d’estudis,debats,
combats ciutadans, amb les indústries i part dels artistes que
allà estaven malauradament obligades a tancar o traslladar-se,
en el procés de la proposta municipal inicial d’enderrocar
el recinte en la seva major part, hi ha tres propostes ja molt sedimentades
i que es complementen entre elles per a l’ús de tot el
conjunt del recinte:
1. Una part per a equipaments locals i de ciutat.
2. Una part per crear un pol de les arts i l’economia creativa.
3. Una part per a la seu central del Museu del Treball, entès
com un centre actiu en la vida social i cultural de la ciutat i capaç
d’explicar, a partir de l’esforç humà, el
paper dels ciutadans en la creació d’una metròpoli
moderna, cabdal en la construcció de la Catalunya contemporània
i en la definició del paper que Barcelona i Catalunya tenen avui
en el conjunt d’Europa.
Barcelona, 20 de març de 2007
Previsió calendari d’actes futurs (s’informarà
més endavant de la concreció de l’acte)
Dia 17 de maig de 2007. al Centre Cívic Can Felipa
Taula Rodona amb els caps de llista de les formacions polítiques
que concorren a les eleccions municipals.
Temes a debatre: “El Poblenou: patrimoni, habitatge i equipaments”