RESPECTEM ELS MONUMENTS.
LA NOVA ESTACIÓ DEL TELÉFERIC CAL CONSTRUIR-LA FORA DEL CASTELL DE MONTJUÏC.

INSISTIM EN LA NECESSITAT DE LA DEFENSA D'AQUEST MONUMENT.

Amb motiu de la persistència de Transports Metropolitans de Barcelona, de construir una nova estació del telefèric al cim del baluard de Sta. Amàlia del Castell de Montjuïc, hem de ser persistents en la denúncia d’aquesta agressió al patrimoni arquitectònic que sofreix el castell, ara que tenim la ocasió de reparar la malifeta.

El gràfic adjunt per fer palès el disbarat i la possibilitat de solució d’un nou emplaçament.

S’ha de partir de la base del reconeixement de la importància de la construcció d’aquest mitjà de comunicació col•lectiu del telèferic com a irrenunciable, doncs representa l’arribada de 80.000 persones al any al castell de Montjuïc, únic mitjà d'accés fàcil. Però, el que no es admissible ni des de els punts de vista cultural, tècnic, ni polític, és d’utilitzar les dificultats d’un major encariment de l’obra per fer la nova estació fora del entorn del Castell, com un argument que condicioni la viabilitat de la nova estació terminal.

La nova estació és perfectament construïble en una clariana del bosc situada en la mateixa línia del telefèric a 100 m. de l’entrada del castell.

El Castell de Montjuïc com Bé Cultural d’Interès Nacional deu protegir-se de tota agressió que alteri la seva imatge exterior e interior. Un monument de la importància i la unitat de formes i materials que reuneix la fortalesa barcelonina, no és solament un testimoni excepcional de la arquitectura militar del segle XVIII, sinó que gràcies a l' estat de conservació en que ha sobreviscut i mantenir la supervivència dels escenaris originaris, això es gràcies a la seva autenticitat, ens permet reviure l’espai i l’arquitectura del segle XVIII, amb tota la riquesa d’emocions i informacions detallades i certes, verificables per que es poden tocar, a més de veure.

Sobre la gran piràmide truncada del baluard que amb la seva majestuositat de proporcions estables i ressaltada per el fossar que l’envolta com un joc magnífic de plens i buits d’una escultura monumental, posar una estació moderna amb nous materials de vidre y alumini contrasta tan violentament que arruïna la personalitat del castell. Això ha estat una experiència que tots poguérem comprovar el dia de la taula rodona en la visita posterior que efectuarem. A ningú se li ocorreria fer-nos escoltar una simfonia de Bethoven al mateix temps que una peça de roc. La mateixa falta de respecte representarà aquesta convivència que pretén realitzar el TMB al damunt del Castell de Montjuïc.

A nivell tècnic una solució a mitges que no resolgui totes les exigències tan d’accessibilitat i seguretat, com culturals de respecte per un monument es una mala solució i no per raó de gustos, sinó per exigència de la llei del Patrimoni Cultural Català.

La dificultat de no tenir un accés directe com facilita ara el telefèric, vindria compensada de posar-se l’estació fora, pel passeig per dalt del pont que salva el fossar i pel pas pel túnel del temps per accedir al castell que ens permet saber on estàs i integrar-nos millor en el ambient i la personalitat del monument.

Barcelona, 1 de Juny del 2005.