 Davant de les notícies aparegudes a la premsa sobre el
preacord a que han arribat la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya i
l’Ajuntament de Barcelona sobre el destí de la Presó Model, la Plataforma
"La Model per la Cultura" composta per les entitats ciutadanes: SOS
Monuments, Associació Helios Gómez, Associació de Veïns de l’Esquerra de
l’Eixample, Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Joves pel
Patrimoni, Agrupació d’Expresos Polítics i Associació contra la cultura punitiva,
hem acordat manifestar a l'opinió pública:
1.
Que celebrem la conservació del panòptic (torre i
sis galeries) de la Model, conseqüència de la lluita d’aquesta Plataforma, i
refermar-nos en que la conservació hauria d'estendre’s a l’edifici
d’administració del carrer Entença i la seva connexió amb el panòptic, peces
totes dues fonamentals del conjunt monumental.
2.
Els veïns del entorn de la Model i del seu barri,
des de fa cent anys han estat sotmesos a tot tipus de vexacions i servituds que tal
establiment penitenciari ha generat al seu redós. Per tant, es de tot punt inadmissible
el continuar pagant l’esmentat peatge, motiu pel qual s’oposen a tot nou destí
per a usos penitenciaris de les antigues galeries del panòptic. Cal que aquestes
servituds es reparteixi a d’altres barris de la ciutat, en cas de voler localitzar a
Barcelona aquestes funcions.
3.
Atesa la transcendència urbanística, històrica i
arquitectònica del conjunt dels edificis de la Model, les esmentades Associacions
continuen mantenint la necessitat de salvaguardar totes les parts essencials del conjunt,
per tal de conservar el caràcter i valor unitari del mateix. Per tant, és bàsica la
conservació de l’edifici del carrer Entença organitzat entorn d'un pati
perfectament apte per encabir-hi els nous equipaments que es reclamen, a més del
panòptic i galeries ja reconegudes amb valor per a ser conservades.
4.
Tenint en compte la qualificació urbanística
actualment vigent com a zona verda i equipaments del solar de la Model, és il·legal i
inadmissible, moral i socialment, plantejar per part de les Administracions públiques cap
canvi de qualificació d’usos i especialment si són especulatius, siguin hotels,
oficines o habitatges. Per molt sofisticada que sigui l’enginyeria de planejament
tecnocràtica instrumentada en obtenir la requalificació, els objectius són
descaradament especulatius en el cas concret de la Model.
5.
Davant la evidència de que el barri de
l’Esquerra de l’Eixample és un dels que pateix més mancances en equipaments
socials de Barcelona, les entitats de la Plataforma de la Model per la Cultura
exigeixen que una part dels espais interiors guanyats de la Model siguin per als usos de
residència d’avis, centre de dia i escola bressol.
6.
Donat que la història de l’edifici està molt
lligada als sentiments de tres generacions que van patir la repressió, la permanència
forçada en l’interior d’aquella estrella dels qui s’oposaven als sistemes
totalitaris, va truncar o arruïnar les seves vides i les dels seus familiars, donant a
aquest singular edifici una dimensió transcendent, és per això que les noves
generacions han de poder conèixer directament les formes repressives que van patir els
pares, avis i avantpassats per defensar uns ideals socials.
Per aquest motiu, es demana que sigui convertida la
galeria número 4 en Museu dels Drets de l’Home. L’existència en aquesta
galeria de l’oratori conegut com la "Capella Gitana", realitzat el
1950 pel pintor Helios Gómez durant un empresonament de vuit anys, constitueix un
testimoni i patrimoni cultural alhora. El reconegut valor artístic de l’obra
d’Helios Gómez, legitima la seva restauració i l’exposició permanent del fons
gràfic i documental de l’artista en aquesta galeria, cosa que reforçaria el
projecte de destinar-la a l’esmentat Museu.
7.
Les necessitats d’hostatjar dignament la gran
quantitat d’entitats i associacions radicades a Barcelona sense seu social pròpia,
planteja la necessitat de dedicar una altra galeria a Hotel d’Entitats Culturals i
Cíviques, això suposaria un estalvi econòmic al disposar d’uns serveis comuns
de gestió i administració.
8.
La gran quantitat de persones minusvàlides que
concentra Barcelona i la urgència d’atenció social que demanen, aconsellaria
dedicar una altra de les galeries a la instal·lació d’un Centre ocupacional de
minusvàlids.
9.
Finalment, el destí per a usos d’equipaments
culturals en forma d’auditoris, tallers per activitats dels joves, aules de
formació, sales d’exposicions, etc., englobats en la designació genèrica de Centre
Cultural de la Model pot localitzar-se a una galeria de l’estrella o a
l’edifici administratiu del carrer Entença.
10.
Atès el treball realitzat des de fa tres anys per la
Plataforma de la Model per la Cultura de sensibilització ciutadana així com
d’estudis, propostes alternatives, exposicions, taules rodones, manifestacions
periòdiques, etc., considerem que s’ha guanyat el dret a formar part de la Comissió
o Consorci de Gestió de la Reutilització de la Model i demanen a la Conselleria de
Justícia i a l’Ajuntament de Barcelona que siguin generosos i prou intel·ligents
per admetre aquesta col·laboració que se’ls ofereix amb la confiança que només
pot ser positiva per a tots i especialment rendible políticament per a les esmentades
Administracions.
Per debatre el present programa reivindicatiu de la Plataforma
la Model per la Cultura, s’ha organitzat la taula rodona "La Model també
és nostra", que se celebrarà a l’Ateneu Barcelonès el 2 de maig del 2001
a les 19,30 hores, amb la participació del Vice-president de l'Ateneu Barcelonès Sr.
Eduard Moreno, advocat especialitzat en temes urbanístics.
Formaran la mesa de debat representants de la
Plataforma:
Pere Castaño, president de l’Associació de
Veïns de l’Esquerra de l’Eixample
Josep Charles, vice-president de la Federació
d’Associacions de Veïns de Barcelona
Gabriel Gómez, president de l’Associació
Hèlios Gómez
Salvador Tarragó, president de SOS Monuments
També han estat convidats a participar-hi:
Josep Acebillo, Arquitecte en Cap de
l’Ajuntament de Barcelona
Un representant de la Conselleria de Justícia de la
Generalitat
Barcelona, 20 d’abril de 2001
|
