1. Antecedents d'una política

El mercat de Santa Caterina era el més econòmic de Barcelona, sobretot en els productes com les patates, llegums, etc., el que permitia subsistir a una població de recursos escasos tant del propi barri, un dels més grans de Ciutat Vella, com d'arreu de Barcelona, que venia a comprar expressament .

Sense cap ordenament de tràfic especial, a l'avinguda de Francesc Cambó de 30m. d'amplada, s'hi accedia i s'aparcava amb relativa facilitat tota mena de vehicles, sense intervenció de la guàrdia urbana, solament amb la tolerància i educació dels conductors.

La construcció de l'aparcament subterràni sota l'avinguda Francesc Cambó va durar cinc anys, i a més de la destrucció de les restes arqueològiques que existien (malgrat les aparents prospeccions efectuades de pressa i correns), han deixat el mercat i la principal boca d'entrada del barri amb molta dificultat d'accés, privatitzant l'aparcament abans gratis. Els accessos als aparcaments a més de restringir visualment i pràcticament l'accés a l'avinguda Francesc Cambó, la decoraren amb uns templets d'opereta tan exagerats que foren enderrocats per exigència dels veïns amb un cost de més de 200 milions de pessetes, entre desfer-los i tornar a refer els nous accessos.

Ara finalment, amb la destrucció de l'actual Mercat de Santa Caterina, existeix el greu perill de perdre definitivament un mercat popular de debò, un monument històric d'estil neoclàssic no reconegut suspitosament pel Catàleg d'edificis històrics, i perdre definitivament també, les restes arqueològiques de l'antic convent de Santa Caterina que hi ha a sota de l'actual.

2. Valors del monument amenaçat

L'actual mercat, de senzilles i nues línies neoclàssiques, fou construït cap al 1840 deixant un gran pati interior que fou cobert a final del segle amb una lleugera estructura metàllica típica de les projectades per Joan Torras, l'anomenat l'Eiffel català. Té l'avantatge afegit, que la seva única planta d'alçada deixa a tot el seu entorn gaudir d'un espai obert per sobre de 9000 metres quadrats a partir de 6 m. del terra, en un barri molt densament construït.

L'amenaça de destrucció del mercat formulada, ara fa 12 anys, pel Pla Especial de Reforma Interior del barri de Santa Caterina, ha estat frenada fins ara gràcies als esforços dels venedors i la pròpia administració del mercat que han realitzat restauracions en aquests últims anys que han suposat més de 50 milions de pessetes.

No solament és la pèrdua d'una obra decisiva del patrimoni arquitectònic català, testimoni magnífic d'un període de transformació laïcitzant en una ciutat que tenia gran predomini religiós, el que es vol fer desaparèixer, sinó que a més, malgrat que el nou edifici vol edificar-se respectant les restes de l'esglèsia, es carrega les restes arqueològiques de la resta de l'antic convent de Santa Caterina, que fou l'introductor de l'arquitectura gòtica a la nostra ciutat.

Per a portar a terme aquest atemptat, unes limitades prospeccions arqueològiques efectuades es consideren suficients com per a despreciar la importància del traçat dels dos claustres, de la sala capitular, i d'altres parts conventuals i poder així legitimar les decisions d'enderrocar les restes quasi desconegudes.

Solament les restes de l'esglèsia s'han obligat a salvar-se en un segon projecte rectificant un anterior que l'ignorava. Coneixent els antecedents de les excavacions de les avingudes de la Catedral i de Francesc Cambó, és lògic desconfiar de la independència dels tècnics municipals arqueòlegs respecte a les presions polítiques a que estàn sotmesos. En n'hi ha prou en
veure els plànols detallats que va aixecar l'arquitecte Josep Casademunt quan estava encara el convent de peu, per a poder valorar la importància de la seva arquitectura de la més gran qualitat.

Per tot plegat, a les acaballes del segle XX, per una ciutat pretèsament culta com Barcelona, és inadmissible la pèrdua d'un patrimoni arquitectònic de la importància del mercat i les restes arqueològiques subjacents, elements d'identitat artística i històrica fonamentals. Una restauració correcta i respetuosa és el que cal exigir perquè el mercat pugui lluir de nou amb tot el seu esplendor, i poder deixar d'utilitzar-se la seva decrepitud i abandó com elements de desqualificació i destrucció.

És de doldre que una problemàtica tan important com aquesta, hagi quedat reclosa al laberintic àmbit de la gestió municipal i no hagi generat un debat públic obert i seriós entre les diferents institucions culturals i polítiques interessades i dels afectats, per tal que les decisions que es prenguessin poguessin tindre la legitimitat moral d'una participació ciutadana.