EL BORN, UN MAGNIFIC PARAIGUES PEL PARC ARQUEOLOGIC DE LA RIBERA

La salvació del Mercat del Born als anys 70, promoguda principalment pel Col·legi d'Arquitectes, fou corresposta deu anys mes tard amb una restauració integral realitzada per l'Ajuntament de Barcelona. El qual, però, no fou capaç de trobar-li un nou us per mantenir en actiu el vell edifici, tret d'algunes memorables exposicions com "Catalunya, la fábrica d'Espanya" o la d'escultures d'Andreu Alfaro, tornant-se a degradar i a malmetre el que tants esforços i diners havia costat.

El nou destí per biblioteca central urbana de Barcelona semblava que per fí garantitzaria la recuperació definitiva de la catedral de ferro i vidre com es va caracteritzar en un moment determinat al Born. Però, la descoberta d'una part de les restes del barri de la Ribera del segle XIII-XVIII en el seu subsòl, han compromés de nou la seva recuperació.

Les restes arqueològiques del Convent de Sta.Caterina no van esser capaçes de provocar un debat ciutadà, a consequència de una desvalorització questionable efectuada pels responsables de la gestió d'aquell parc arqueòlogic. Pel contrari, les del Mercat del Born han desvetllat una conciencia històrica i arqueològica adormida i afortunadament han convulsionat l'opinió dels diversos professionals del patrimoni i de la història que s'han
pronunciat de forma clara i compromesa.

El fals debat formulat per alguns "progressistes" entre la defensa de la biblioteca i la conservació dels testimonis del passat, ha estat rapidament resolt amb la defensa simultànea de tots dos equipaments culturals com imprescindibles, en una manifestació de maduresa intelectual superadora de vells maniqueismes.

El problema rau ara en si son compatibles totes dues activitats: la pervivencia de les pedres històriques sota una gran part de la biblioteca.

Per les característiques arquitectòniques del Born (adaptació barcelonina de les Halles de París que, per a vergonya del seu gobern municipal, no saberen conservar en el seu dia,estiu de 1971), el repte de convivencia de amb dues funcions, si son valorades les seves
necessitats i possibilitats de totes dues de manera positiva i visió de futur, no es resoluble de forma digna, es a dir de forma no promiscua.

El Mercat del Born es un edifici extraordinariament lleuger i transparent. Lleuger per l'esveltesa i finor de la seva estructura metàlica que queda reduida a simple linealitat desmaterilitzada i transparent per la llum especial que filtren les persianes de vidre que tanquen tot el perímetre de façanes i finestres superiors de les naus i del tambor del gran vuitavat central i també, per les grans dimensions interiors lliures i desembarassades.

La solució de convivència no es factible de forma digna. Primer, per l'aixafament i fragmentacions espacials que produiren les caixes edificades de la biblioteca sobre les pedres de la ciutat antiga (tot desnaturalitzant-les per la quantitat de pilars que
es necessitarien, les quals trinxarien, encara més, les ruines del que ho fan els fonaments tant bastos i irrespetuosos amb que s'han recalçat els pilars existents) i sobretot, per la manca d'alçada interior del Born. I en segon lloc, per la reducció de superficie
amb que tindria que retallarse la nova biblioteca encorsetada desde el principi en un espai que li nega el seu futur de creixement expansiu obligat.

Un incovenient no menys important es la qüasi impossibilitat de poder respectar les persianes de vidre originaries en la seva simplicitat magistral, per convertir-les en estanques com una biblioteca exigeix. Questió que per la importància de la lluminositat que atorguen al seu interior es fonalmental salvaguardar.

Per tant, com han revindicat els professionals del patrimoni i de la gestió cultural, cal museitzar i dinamitzar aquest parc arqueològic convenienment per explotar la gran significació històrica i les possibilitats culturals que te, mitjançant un nou projecte de recerca, restauració i adequació museogràfica dels vestigis i edifici del Born i que es construeixi la biblioteca central de Barcelona a un altre edifici que disposi d'espais i
condicionaments tècnics adients i de ser possible, valors arquitectònics i històrics propis. En aquest últim aspecte, millor la presó Model que la estació de França.

Salvador Tarragó, president de SOS Monuments

· Que la política de l’Ajuntament de Barcelona durant els últims anys és contraria als principis de diàleg i participació ciutadana pròpies d’una societat democràtica. L’exibició d’aquets principis per part del nostre Ajuntament en campanyes publicitàries pagades no la trobem a la pràctica qüotidiana en els barris i entitats on això s’hauria de reflectir. Els responsables del consistori es comporten envers la ciutadania i les seves
reivindicacions amb prepotència, intolerància i mancats d’actituds veritablament dialogants. És un fet que les reunions que molts veïns amb problemes han mantingut amb els responsables municipals han deixat un desagradable regust de diàleg de sords.

· Que la política urbanística que es porta a terme a Barcelona en l’aplicació dels Peris i altres projectes i macroprojectes urbanístics no té en compte ni els interessos, ni les necessitats, ni els drets, ni l’opinió dels afectats, ciutadans de Barcelona:

S’amaga i es dificulta l’accés a l’informació sobre els nous projectes.

D´una manera a vegades surrealiste els habitants de molts barris es troben de sobte afectats per projectes dels que desconeixen les característiques i l’envergadura i que els treu de casa seva , els expulsa del barri i moltes vegades de Barcelona, sense alternatives viables i justes d’allotjament.

Es planejen barris sencers com a barris dedicats fonamentalment a l’oci nocturn, sense que es tingui veritablament en compte l’impacte acústic, urbà i existencial sobre l’entorn veïnal.

Es destrueix el teixit urbà de la Barcelona històrica, deixant el sol urbà que es genera en mans de l’especulació privada.

Es canvien normes urbanístiques protectores del patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat per poder enderrocar part d’aquest patrimoni i fer noves construccions al seu lloc.

No es respecten els pocs espais naturals que encara queden, per incloure’ls en projectes urbanístics dels que no se sap ni el sentit ni la funció.

Es canvien normes urbanístiques sense respectar el impacte volumètric del entorn veïnal, amb l’objectiu de rentabilitzar la construcció destinada a equipaments

· Aquesta situació genera fustració, impotència, decepció i desconfianca envers l’activitat dels responsables polítics de la ciutat.

· Creiem que l’orígen de totes aquestes actuacions té un nom: ESPECULACIÓ. La política del nostre Ajuntament no està orientada a protegir la ciutat, el seu patrimoni ni els seus habitants, sinó a servir els interessos de l’especulació privada.

· Per tot això, des de la Plataforma veïnal contra l’especulació exigim:

El respecte dels responsables municipals envers els ciutadans que reclamen els seus drets.

La democratització real dels mecanismes municipals per tal de permetre una veritable, efectiva i directa participació ciutadana.

Conseqüentment amb l’exigència anterior, l’elecció democràtica i directa pels ciutadans i ciutadanes dels regidors dels districtes.

Informació prèvia, pública i complerta als ciutadans dels plans urbanístics que els afectin. No al secretisme que es pateix en la actualitat.

Respecte i protecció legal del patrimoni històric, artístic, arquitectònic i natural de la ciutat.

Un urbanisme i uns plans d’usos i d’activitats consensuats amb TOTS els veïns i veïnes dels districtes I que responguin a un concepte integral de ciutat, amb els equipaments i serveis necessaris, segons una línia vertebradora entre els barris

La distribució racional i equilibrada de locals d’oci nocturn, de terrasses de bars, etc. i dels seus horaris, d’acord amb uns principis elementals d’ecologia urbana, de les característiques dels barris i carrers afectats i del respecte degut als drets dels seus veïns i veïnes.

PLATAFORMA VEÏNAL CONTRA L’ESPECULACIÓ