La conferència – debat celebrada el proppassat 14 de novembre de 2001 a la sala d’actes del CIC va posar clarament de manifest, una vegada més, els falsos criteris tècnics i de disseny emprats per l’Institut de Parcs i Jardins en la darrera reforma del Turó Parc referents al respecte històric (paisatgístic,  botànic, arquitectònic i escultòric) del patrimoni jardiner de la ciutat.

  Efectivament, després d’anys d’abandó i deteriorament del parc (tant en les tasques de manteniment com en la creació, en l’interior del recinte, de nous àmbits i instal.lacions degradants, com un gran pipi-can i unes pistes de skating), un projecte dit de “restauració”, preveia, a més de la reordenació dels carrers que l’envolten a fí d’integrar-los als jardins, un desmesurat esponjament de la zona verda amb l’obertura de cinc noves portes d’accés i la creació d’una gran plaça central, amb un restaurant per a festes i banquets. El conjunt havia de servir de centre dinamitzador dels comerços perimetrals,  consolidant el nou concepte de “jardi-negoci”.

  Retirat per la intensa i tenaç pressió de les associacions de veïns, fou substituït per un nou projecte - signat per l’arquitecte en cap de Parcs i Jardins-, el qual suscità tanmateix llargues i enfrontades negociacions. Multitud de detalls del projecte, atemptatoris a la integritat dels jardins, encara serien modificats durant les obres d’execució gràcies, sempre,  a les persistents mobilitzacions ciutadanes. Si bé, com a resultat final, fou absolutament impossible  aconseguir el respecte històric que el jardí, per la seva vàlua intrínseca, mereixia, sí que s’aconseguí una important reducció de la superfície útil de la plaça central de nova creació, el canvi d’un restaurant per un quiosc-bar i només l’obertura de dues noves portes. També s’aconseguí salvar elements arquitectònics originals, alguns quan ja havien estat retirats. La reforma, i amb ella la destrucció del caràcter primigeni del jardí, s’inaugurà el 19 de juliol de 2001.   

La “restauració” del Turó Parc o la desvirtuació d’un Jardí Històric

  La oficialment dita “restauració” del jardí,  si bé acabà sent certament menys agressiva que el primer i el darrer projecte, no per això deixar de ser intrínsecament irrespectuosa amb el caràcter històric del jardí. Tal i com es posà de manifest, amb tota evidència, en l’esmentada conferència efectuada al CIC, amb aportació de documents gràfics i escrits, totes les intervencions realitzades al Turó Parc no han fet sinó modificar profundament l’esperit paisatgístic que Nicolau Mª Rubió i Tudurí, aconseguí, amb art i mestria, plasmar vívidament en el jardí. Vegin-se sinó els malencerts més sobresortints.

1.- Des d’un punt de vista arquitectònic-paisatgístic cal destacar:

a) L’acceptació, com si fossin idees del projecte inicial de N.Mª Rubió, de totes les modificacions desvirtuadores efectuades al jardí en el decurs del temps. Valguin com exemples més destacats: el vestíbul d’entrada, actualment amb múltiples portes enreixades (era un gran saló obert, sense reixes); les alzines retallades en forma cilíndrica (originalment xipresos en forma tronco-cònica) o la tanca vegetal perimetral, avui molt irregularment plantada - fent perdre el caire intimista del jardí-, en contrast amb la tanca densa i retallada del projecte original.

b) L’obertura d’una porta a la zona del llac que integra la zona del llac, espai de repòs i contemplació, amb el carrer.

c) La rebaixa de cota per a la construcció de la plaça, eliminant les diferents perspectives que originava l’antic “turonet”.

d) La substitució de petites pilones, que resseguien i delimitaven tots els parterres conferint-els-hi un caràcter de naturalitat i simplicitat, molt representatiu de l‘època, per vorades contínues de pedra, les quals, en alguns llocs, han modificat el traçat original dels camins

e) L’estany del saló de les magnòlies ha estat desvirtuat, així com el disseny de l’estanyol inferior.

f) Danys ocasionats durant les obres a elements arquitectònics originals de Rubió: bancs de pedra, vores de pedra motllurada dels parterres de les magnòlies etc..

g) El canvi del mobiliari urbà d’època (faroles, bancs..) per un de disseny modern, el qual, a pocs mesos de la inauguració ja presenta un elevat grau de deteriorament.

2.- Des d’un punt de vista escultòric cal remarcar la desaparició d’una petita escultura que representava la figura d’una sirena, la qual ornava l’estanyol que aboca les aigües al parterre floral, lleugerament ensorrat.

3.-  Les repercussions més negatives, però, de la “restauració” han afectat a l’àmbit de la biologia, especialment a la flora i a la fauna. Efectivament, a més de la tanca vegetal i de les alzines del vestíbul d’entrada, ja esmentades en l’apartat 1a), un 80 per cent de les plantacions arbustives introduïdes actualment són completament alienes a les que ompliren en un principi el jardí.

a)  La plantació de més de 40 palmeres –a la plaça central o esparses pel jardí- i la desaparició de masses arbustives denses ha contribuït decididament a fer perdre l’aire recollit i la frondositat tan característiques dels jardins d’en Rubió.

b)  La transformació del gran parterre del saló de les magnòlies, originalment un roserar, en una insulsa i pobra plantació envoltada de gespa, i la manca quasi total de grups florals arreu del jardí, desdibuixen per complet la rica paleta cromàtica de l’autor.

c)  El lloc dels grups florals són ocupats avui, després de la “restauració” per un garbuix d’espècies vegetals, distribuïdes a l‘atzar, sense criteris de color, formes, volums o creixement biològic. El mateix cal dir de les noves plantacions arbustives. Aquesta manera de plantar i seleccionar espècies -sovint les menys adients pels nostres jardins- tot i soscavant els més arrelats criteris històrics i estètics de l’Art dels Jardins, s’ha generalitzat per tots els espais verds de la ciutat, convertint la jardineria en una barroera atzagaiada.

4.- Les disbauxades plantacions introduides en la recient “restauració” han incidit molt negativament en l’habitat de la fauna, especialment la ornitològica: gran nombre d’ocells de diverses espècies han desaparegut i s’ha propiciat la nidificació i expansió massiva de cotorres que juntament amb els coloms dominen i malmeten les plantacions.

La imatge publicitària de la “restauració”

Davant la fèrria oposició dels ciutadans als dos projectes de “restauració”, tant l’Ajuntament com l’Institut de Parcs i Jardins programaren vistoses però costoses campanyes publicitàries per tal de justificar els projectes: cartes personalitzades enviades a tot al veïnat, articles de premsa i l’edició de dos fullets, il.lustrats a tot color: el primer, aparegut durant el llarg període d’obres, es titulava “Sentit i Sensibilitat”, amb expressions com “entre tots, restaurem una obra d’art” o “una restauració amb la màxima lleialtat a l’obra de Rubió i Tudurí”. El segon, amb motiu de la inauguració, garantitzava “sentit històric, sentit sostenible, sentit cívic” amb expressions com “recuperació del traçat primigeni; espècies originals, renovació de l’enllumenat seguint el model original…” Ni el contingut de la carta ni el dels fulletons s’ha correspost, ni mínimament, amb la realitat final, tal  com queda explicitat en el present Manifest i, amb clara evidència, es demostrà en la conferència -debat del CIC. Aquestes campanyes publicitàries, a més de tergiversar la realitat, no solament confonen al ciutadà sinó que atempten frontalment a la ja pobríssima cultura jardinera del nostre país.

Conclusions:

1) Vist el dissortat tractament que reben els  Jardins Històrics a Barcelona, a la seva àrea metropolitana i a molts altres indrets del país, cal, en un sentit ampli i generalitzat, ampliar i unificar els textos de la legislació actual sobre els Jardins Històrics amb la inclusió de criteris sobre usos del jardí i manteniment, restauració, tractaments i restitució de la vegetació en la línia que contempla la Carta de Florència.

2) Cal, a Barcelona, aturar immediatament qualsevol intervenció actualment en fase d’execució o prevista en els Jardins Històrics, vista la total i demostrada incompetència per part de l’equip tècnic de  l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. A tal fi, cal la incapacitació de l’esmentat equip tècnic, alhora que la  de l’equip d’imatge del propi Institut per a qualsevol tipus d’intervenció en els Jardins Històrics de la ciutat.

3) Per a aconseguir la digna recuperació dels jardins del Turó Parc –la veritable restauració-, cal convocar un concurs per tal d’escollir un grup de professionals demostradament competents en el camp de la història de l’art, la botànica,  la jardineria i el paisatgisme.

4) Donada la freqüència d’actes vandàlics al jardí, la greu inseguretat ciutadana i el grau de deteriorament que ofereix actualment el Turó Parc, així com  d’altres Jardins Històrics, cal garantir una eficaç  vigilància durant les hores d’obertura al públic.

Barcelona, 30 de desembre de 2001

Signat:

Grup d’Estudi dels Jardins Històrics de l’Ateneu Barcelonés:

Albert Marjanedas i Gispert

SOS Monuments                                               

Salvador Tarragó i Cid

Associació per a la Defensa del Turó Parc

Bertila Ysamat i Marfà

Estudiants pel Patrimoni

Sandra Berstraten

Telèfon contacte: 934017088. Salvador Tarragó

CLICA PARA BAJAR EL DOCUMENTO FORMATO WORD