Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, Solsona
Dia: Dimecres, 17 de juny de 1998
Hora: 19:30

INTERVINDRAN:

* Juan Miguel Muñoz Corbalán
(Historiador de l’Art i secretari de SOS Monuments)
Presentació i moderació del debat

* Ramon Planas i Altet
(Historiador local)
«Història dels segles XVIII i XIX a Solsona. Dues centúries d’eufòria»

* Jaume Barnadas i Postils
(Arqueòleg)
«Per què preservar el patrimoni cultural»

* Josep Mora Castellà
(Arquitecte i soci de SOS Monuments)
«El patrimoni de l’arquitectura neo-clàssica a Catalunya»

* Un representant de l’Ajuntament de Solsona

* Un representant de la Fundació Pública «Francesc Ribalta»

PRESENTACIÓ

L’edifici bastit pels escolapis a la capital del Solsonès entre els anys 1774 i 1790 sota l’empenta del bisbe Rafael Lasala constitueix un dels més interessants exemples de l’arquitectura del segle XVIII a Catalunya. I aquest no és només un patrimoni físic, sinó que la seva arquitectura representa una part destacada de la història cultural de Solsona. La memòria del paper que les Escoles Pies van dur a terme dintre del procés de desenvolupament pedagògic il·lustrat del setcents a la ciutat lleidatana es perdria, sens dubte, amb la desaparició material d’unes pedres que han pogut mantenir-se dempeus tot i les diverses inclemències de la història moderna i contemporània.

Juan Miguel Muñoz Corbalán

«Solsona és una tranquil·litat i una pau encantadores, deslligades de l’època que vivim. És una ciutat levítica; la mitra hi fa una gran paper. Com a totes les ciutats d’aquesta classe, la tranquil·litat hi és profunda, la pau és suau, els silencis líquids. Té un gran caràcter: els seus casalots són immensos, i, com sempre que apareixen grans casalots, la impressió d’engavanyament és visible [....]. És una ciutat que us convida a l’estudi i a passejar, a viure amb placidesa i compassadament [....]. Quan Solsona tindrà les seves riqueses artístiques i arqueològiques en forma definitiva, la seva importància creixerà.»

Josep Pla