|
SEGON MANIFEST
ADMIRACIONS CONSERVADES I ADMIRACIONS DESTRUÏDES
Excm. Sr Manuel Reyes i Vila
President de la Diputació de Barcelona
Distingit Sr.:
SOS Monuments, Associació de Defensa Cívica del Patrimoni
Cultural, atorga anualment les mencions Admiracions Conservades
i Admiracions Destruïdes als millors i pitjors exemples
d'intervencions en el patrimoni arquitectònic efectuats a
Catalunya.
Amb aquest escrit, em plau comunicar-li que el 15 de Febrer de
2003, en l'Assemblea General de SOS Monuments, foren atorgats
les mencions: Admiracions Conservades 2002, als arquitectes Pau
Carbó Berthold, del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de
la Diputació de Barcelons, i Lluís Cuspinera Font, per la
restauració de diverses parts de l'edifici de la Cartoixa de
Montalegre (coberta de pavelló del Palau d'Hostatgeria, Torre
del Rellotge, etc.) i de diversos elements arquitectònics de la
mateixa Cartoixa (xemeneies de terracota del claustre del segle
XV, etc.) que la Diputació està restaurant; i les Admiracions
Destruïdes 2002, als arquitectes Antonio Moreno-Navarro, del
Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de
Barcelona, Josep Lluís González Moreno-Navarro i Albert Casals
Balagué, per la intervenció en els exteriors i entorn de la
Cripta de la Colònia Güell. Li trameto adjunt els diplomes de
les esmentades mencions.
Les principals actuacions a la Cripta de la Colònia Güell que
s'han considerat criticables són les següents:
1. La desmesurada i errònia resposta pel fet que, per arreglar
un problema localitzat d'humitats, s'hagi eliminat la solució de
teulades que tenia ja perfectament resolt, l'acabament de
l'edifici i s'hagi construït un terrat nou que capgira
completament la imatge i el caràcter de la millor obra de Gaudí.
La conservació d'un monument avui dia, segons les prescripcions
de les diferents cartes i declaracions de restauració, exigeix
el respecte tant a l'obra originària com a les actuacions
posteriors que la complementen i resolen. Malgrat que la Cripta
no fos continuada, la seva interrupció fou dignament resolta amb
la solució de cobertes realitzada el 1917 i l'escala d'accés a
l'esgléssia inacabada cap els 1970. En canvi, amb l'eliminació
de la teulada s'ha accentuat el caràcter arqueològic i de ruïna
de la Cripta, vista des de l'antic accés, qüestió que ha portat
a manifestar més d'una feligresa de la Colònia Güell que, per
haver-se-li robat la seva Cripta, convertint-la en un acròpolis
d'Atenes, no tornaria mai a visitar-la.
2. L'escala d'accés a l'església inacabada i la seva placeta
superior transformades en cobertes de zenc, capgiren
completament l'evidència i sentit arquitectònics del porxo
d'entrada a la cripta, a la vegada que impossibilita l'accés i
obliga a inventar uns accessos al nou terrat pel darrere i
lateralment.
Solament faltava la col-locació de la pedra de granit negre de
Galícia al començament de l'antiga escala amb el rètol "església
de la Colònia Güell. 1908-2002. Amén", com manifestació de la
supèrbia dels arquitectes restauradors. Primer, amb un "Així sia"
o ara ja definitivament per sempre, i després, amb l'elecció del
lloc de col-locació de la pedra, com volent barrar el pas
simbòlicament a tota possible reconstrucció futura de l'escala.
Però, per accentuar la tragicomèdia de la qüestió, s'ha comès
l'error de gravar al granit el terme d'Església, en compte del
de Cripta, que és el que li correspon a la part construïda.
3. El testimoni d'una època de relació directa de monuments, en
què aquests han estat accessibles al públic de forma lliure, es
pretén substituir-lo per una altra en què per raons excessives
de seguretat, vigilància i control, se'ls aïlla amb una tanca
metàl-lica, se'ls privatitza, es fa pagar una entrada i quasi
s'obliga a fer visites guiades, tot plegat com a testimoni de
l'apropiació institucional dels monuments, la qual cosa provoca
el consegüent desinterès del públic pel seu patrimoni.
Al tancament, cal sumar-hi l'emplaçament de la porta, que queda
amagada de la línia recta d'accés majoritari des del poble, i un
enjardinament inadequat disposat per barrar el pas de l'accés
antic i que a la vegada contribueix a desmerèixer l'entrada en
trivialitzar-la amb una plantació de disseny artificial i la
substitució de la pavimentació anteriorment existent.
En efecte, el terra de ciment pòrland del porxo de la Cripta era
el mateix que el del seu interior, manifestació de la humilitat
i senzillesa en què estaven concebuts tots dos espais en
harmonia amb l'enllosat extern de pedres calcàries irregulars,
que amb el seu caràcter rústec es corresponia perfectament amb
el bosc de pins que pavimentava.
En contraposició, s'ha construït un nou terra de tires polides
de pedra de calcària de St. Vicenç d'un luxe inadequat que,
juntament amb la formació d'un esglaó per regularitzar i
nivel-lar el nou terra, acaba per fragmentar-lo,
caricaturitzar-lo i humiliar-lo en haver sobreposat a un espai
natural preexistent de molt caràcter una urbanització de nou ric.
4. L'arbocidi d'un dels pocs pins centenaris que restaven
plantats de quan el Compte Güell comprà la finca i que per la
seva situació estratègica en el racó de l'escala d'accés a la
inacabada Església permetia confondre's, per textura i
inclinació del tronc amb les columnes del porxo de la Cripta com
pretenia Gaudí. Ara, com a paròdia d'una "Gaudilàndia" que
desmereix progressivament, a base de restauracions
falsificadores i destructives, l'autenticitat de l'obra de Gaudí,
s'hi ha plantat un pinet boirós sense cos no ànima.
En conclusió:
A. Per les quatre raons justificatives esmentades anteriorment,
creiem que cal tornar a reconstruir les cobertes de la Cripta,
l'escala d'accés principal a l'Església inacabada i la
urbanització anterior, permetent l'accés lliure i sense tanques
als porxos de la Cripta.
B. sabedors de l'existència d'un projecte d'intervenció en
l'interior de la Cripta dels mateixos autors i desconfiant de la
funció fiscalitzadors en la conservació del patrimoni cultural
per part de la Comissió de Patrimoni de Catalunya per tants
desencerts realitzats, ens atrevim a recomanar-li que prengui
les mesures adients per evitar que es continuï repetint errors
com els esmentats (com per exemple, que l'altar pugi o baixi per
convertir en escenari el seu indret, construir un confessionari
sota l'escala d'accés al campanar revestint de guix la magnífica
fulla helicoïdal de rajola vista, etc.), en un dels edificis més
importants del món.
Excusi'ns si la nostra sinceritat hagi estat en algun moment
excessivament crua, però la nostra responsabilitat per la
conservació del patrimoni català ens obliga.
Salvador Tarragó, President de SOS Monuments.
Barcelona, 26 de gener de 2003.
Manifest
1 :
GRAN DISBARAT A LA COLÒNIA GÜELL
Manifest 2 :
ADMIRACIONS CONSERVADES I ADMIRACIONS DESTRUÏDES
Manifest 3 :
CRIDA CONTRA LA DESFIGURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE GAUDÍ A LA COLÒNIA
GÜELL
Manifest 4:
AL ILUSTRÍSSIM SR. ALCALDE PRESIDENT DE SANTA COLOMA DE
CERVELLÓ
|