Comença a ésser difícil identificar la personalitat geogràfica i urbana del pobles de la costa del Camp de Tarragona, en l’avui anomenat Tarragonès, atès el seu desenvolupament turístic uniformat per una quasi continuïtat d’edificacions d’apartaments i xalets.

El centre històric de Creixell, situat sobre un turó a 48 metres d’alçada, és dels pocs que encara conserva el caràcter originari amb més puresa gràcies al fet que encara predominen les cases tradicionals, senyorejades per l’agulla del campanar de Jujol i la silueta del cub del castell emergent. Si s’afina una mica més la mirada, a les fotografies antigues i encara des de certs punts de vista de les rodalies, es percep el puntejat dels merlets de les dues torres de Ca la Miquelina i la de Cal Jeroni. La tercera torre creixellina, la de Can Xacó, no és observable perquè està escapçada i avui, a més, corre perill de desfiguració completa.

En efecte, el casal de Can Xacó situat al carrer de Sant Jaume, números 4 i 6, és del segle XVIII i està flanquejat per una torre medieval avui rebaixada i amb una teulada que la domestica encara més, fet que ha portat a dubtar del seu caràcter militar.

Just enganxat al costat i pel darrere es vol construir 17 apartaments nous tot densificant totalment el solar de l’esmentada casa. Els promotors han cedit a l’Ajuntament l’edifici de Can Xacó, però desaprofitant una proposta acceptada en el seu dia pels promotors de construir en un solar municipal del carrer a canvi del casal; finalment no s’ha trobat solució més profitosa per als promotors i més desgraciada per al poble que deixar construir al darrere i al costat, tot ofegant la torre, i en el bell mig del poble, una quantitat d’apartaments inversemblant.

Si s’observa la planta medieval del centre històric o casc antic de Creixell, perfectament definit per la forma dels carrers, la topografia i certes edificacions que serveixen per a datar-la, es configura com una forma d’ametlla amb el castell i la torre de Can Jeroni tangents al cor del fruit, un per cada costat, i l’església i la torre de la Miquelina a la punta de la figura.

Aquest primitiu nucli del segle XIV es completava amb la torre i Can Xacó (com testimonien les dues finestres de la torre) que se situava a la vora del camí de França, avui carrer de Sant Jaume. Entenc que l’anterior casa de l’actual edificació de Can Xacó del segle XVIII, d’estar fora del recinte emmurallat, devia ésser més petita i que no arribava a tocar la torre per tal que pogués servir de refugi en cas d’ésser atacats. I que en créixer el recinte defensiu i encabir Can Xacó, aleshores la nova casa del segle XVIII s’enganxà a la torre.

Totes les construccions militars, sigui quin sigui el seu estat de conservació, són monument nacional, avui Béns Culturals d’Interès Nacional, des de llei de 1949, la qual no protegeix solament a la construcció en si mateixa, sinó també el seu entorn per tal de no desfigurar-li les proporcions i deixar respirar el monument perquè pugui viure dignament. La importància d’un monument ben conservat és que, a més d’ésser testimoni del seu temps, ajuda d’alguna manera a recrear aquest, permetent-nos poder-lo tornar a viure i per tant accedir al seu coneixement i estima.

La cobdícia de l’aprofitament intensiu d’un solar central i la ignorància del valor d’aquest edifici militar i de la seva casa annexa (reconeguts per tota la historiografia sobre el poble de Creixell i pel propi Ajuntament en un Catàleg d’edificis, elements i entorns d’interès arquitectònic i cultural que finalment no fou aprovat), estan permetent l’atemptat de la seva destrucció, que ja ha començat atès que la torre ja ha estat descalçada en més d’un metre de rebaix dels seus fonaments pel carrer de St. Jaume i per la part interior del solar s’ha destruït una volta d’un trull magnífic, així com tot un cos d’edifici de Can Xacó que sortia cap al pati de darrere. El més incomprensible és que l’edifici cedit té la servitud de fer de porta d’entrada als cotxes dels apartaments a construir al darrere i al costat, amb el que tot plegat, a més de destruir els fonaments de la torre i amenaçar-ne l’estabilitat, d’ofegar-la pels costat i per sobre (atès que els apartaments enganxats la sobrepassen en alçada), per a més misèria tècnica i econòmica, les teulades de l’àtic vessen sobre la torre segons els plànols del projecte aprovat.

És difícil d’entendre que a l’entrada del segle XXI, quan tenim tota l’evidència més asfixiant de la destrucció del que era la nostra meravellosa costa catalana pel desordre, continuïtat i densitat de les construccions turístiques a la platja i en els pobles, encara hi hagi administracions que deixin perdre la seva riquesa històrica i patrimonial per convertir un dels centres històrics més ben conservats de la marina tarragonina en un poble despersonalitzat i vulgar.

Honoreu-vos, autoritats locals i autonòmiques no solament pel fet de salvar la torre de Can Xacó, sinó també per restaurar-la, traient-li la teulada que la humilia i recreixent-la a l’alçada de les altres dues torres de la Miquelina i la de Can Jeroni, tot deixant lliure el solar del costat del carrer de St. Jaume i del darrere a la distància de respecte de 6 m. Així restareu Can Xacó tot respectant-la i fareu que Creixell pugi servir de referència de les coses ben fetes en la conservació del patrimoni.

SOS Monuments