Però, el patrimoni industrial de la denominada Manchester catalana no va tenir la fortuna d’haver-se conservat com els seus valors més destacats mereixien. Es cert que es realitzaren estudis i aixecaments de plànols dels conjunts més importants ans d’enderrocar-se, però van haver pèrdues difícils d’explicar com els Dipòsits de Crédito y Doks d’Elies Rogent, conjunt magnífic tot a base de voltes de sardinell de maó. Avui, el conjunt de Can Ricart està amenaçat de mutilar-se greument i quedar reduït a una tràgica caricatura del que ha estat. Aquesta reunió d’edificis neoclàssics tan qualificat urbanística, arquitectònica i des del punt de vista d’arqueologia industrial com Can Batlló del carrer d’Urgell, està a punt de desfigurar-se. La Barcelona de la Renaixença i del Modernisme no son comprensibles solament pels magnífics edificis residencials del Passeig de Gràcia, cal el complement digne dels espais productius que la van fer possible, com ara aquest conjunt tan qualificat esmentat de Can Ricart. La grandesa de la bona arquitectura es sustenta en primer lloc sobre els propis valors de la seva corporeïtat tangible i experimentable per tothom, i en segon terme per ésser testimoni privilegiat de la seva època, amb tal mesura que pot recrear-la autònomament en bona part, quan les condicions de conservació han estat respectades. Aquesta dimensió de permetre l’accés viu i directe, sense intermediaris i interpretacions, experimentant el marc dels esdeveniments històrics per als que no han esta presents, te una significació transcendent per a les noves generacions solament educades en la cultura de la imatge, en el de la realitat virtual. Es aquesta possibilitat la que atorga al patrimoni arquitectònic i industrial en aquest cas, el caràcter de coneixença realista i palpable, base per la construcció positiva d’una consciència d’identitat d’un poble. Excuseu President, el nostre apassionament en la defensa
del patrimoni, segurament massa insistent, però pensem que Can
Ricart per constituir l’últim exemple qualificat Ben cordialment Salvador Tarragó, president
|