S E S S I Ó... D E ...D E B A T ...D E ...S O S ...M O N U M E N T S:

V I I I ..A U L A ..D E ..S O S.. M O N U M E N T S

“ F E R .S A F A R E I G S ”

Quan el Salvador Tarragó em va trucar per proposar-me de participar en una taula rodona per parlar de safaretjos i rentadors públics, no vaig poder dir-li que no tot i que un cop acceptada la invitació em vaig comença a demanar què podria aportar jo a una taula rodona que volia ser el punt de partida d’una campanya que amb el lema “fem safareig” té com a objectiu la recuperació dels rentador públics que encara existeixen en alguns del nostres pobles i, també, com veurem, ciutats.

Un dels enfocaments que es vol donar a la campanya de recuperació dels safaretjos és l’estirament relacionat amb el seu valor com a patrimoni arquitectònic, reflex i mostra d’unes construccions funcionals i utilitàries pròpies d’una determinada època i, per tant, amb característiques específiques. Un altre enfocament és el que des de la història social, i especialment la història de la dona, tenen en tant que espai de comunicació entre dones que configura uns elements de relació que han desaparegut a partir de l’acabament de la funció i de l’ús d’aquests espais amb l’aparició de l’aigua corrent primer i les rentadores després..

Com que no sóc ni arquitecte ni historiadora ni antropòloga o estudiosa dels costums socials, no em semblava correcte parlar des de cap d’aquestes òptiques que altra gent podia fer millor que jo. Això vaig poder-ho constatar quan buscant documentació sobre el tema vaig saber de la feina feta en àmbits diferents, tant des del punt de vista de recuperació patrimoni arquitectònic com des del punt de vista de recuperació de la memòria històrica a partir dels testimonis directes que s’han recollit i s’estan treballant en diferents llocs (Reus, Vernet dels Banys, etc.). És a dir que se’m continuava plantejant el problema de l’enfocament de la meua aportació a aquesta campanya que, d’entrada em sembla molt lloable i a la qual des del començament m’he sentit adherida de cor perquè la recuperació del patrimoni mereix la nostra contribució.

Així, doncs, vaig acabar dient-me que la meua aportació hauria de limitar-se a parlar des de l’òptica del meu camp de formació professional. Sóc filòloga i m’apassiona el món de la llengua i dels llenguatges. És clar que la primera cosa que ens pot venir al cap és preguntar-nos què té a veure la llengua amb els safaretjos o la bugada amb la filologia.

Moltes coses i no-res. Tot dependrà de què ens proposem...

Si ens parem a pensar en el títol que duu la campanya ja veurem que sí que hi ha un possible enfocament lingüístic... fer safareig és una locució verbal, és a dir una construcció de la llengua que, a partir d’una metàfora, d’un sentit figurat que va més enllà del sentit recte de cada paraula que la forma, té un significat diferent que la comunitat lingüística reconeix.

I tothom sap que fer safareig no vol dir construir un safareig ni tan sols rentar la roba, sinó que vol dir, segons els diccionari, xafardejar, xerrar de tot i res de tothom i de ningú... Fer bugada, locució sinònima, en canvi, ha mantingut el seu sentit recte al costat del sentit figurat, cosa que no passa amb la primera.

I amb tot això què en podem fer?

D’una banda constatar que la fraseologia, que seria el conjunt de les frases fetes, de les locucions i maneres de dir pròpies i característiques d’una determinada llengua, s’origina i té les seues fonts en aquells àmbits de la vida individual i col•lectiva que són compartits i tenen prou pes com per permetre que es puguin fer aquests canvis de sentit de manera acceptada per la comunitat lingüística, que els adopta i els fa servir convertint-los en una riquesa expressiva més. Això ens fa adonar, per exemple, que hi ha una sèrie d’oficis que són a l’origen de molta fraseologia i que, per exemple, no necessàriament coincideixen en dues llengües veïnes com ara el català i el castellà.

Tenim un exemple prou conegut i explicat: per dir que tanquem una porta ben tancada, en català diem amb pany i clau o amb pany i forrellat, i amb castellà a cal y canto: serrallers i paletes respectivament, independentment d’altres consideracions.

En castellà no existeix la locució fer safareig, fer bugada... el cotilleo, cotillear no té aquest un sinònim fraseològic en aquest camp semàntic. Tampoc no l’hem trobada en francès o italià, tot i que no hem pogut fer una recerca exhaustiva.

En tot cas, el que hem pogut constatar en una primera aproximació que només pretén ser una pinzellada d’un altre possible enfocament complementari a la campanya que encetem, és que tot el que fa referència a la tasca de rentar la roba, que en una època determinada passava per usar els rentadors públics, era una feina prou important com perquè quedi reflectida en la producció de fraseologia. Si les dones haguessin rentat sempre de manera individual, a màquina, mai no hauria nascut la locució fer safareig. Ni les assecadores ens haurien permès allò d’haver-hi roba estesa...

En una primera aproximació, deia, hem fet una recerca ràpida sobre les paraules més usuals d’aquest àmbit: roba, sabó, bugada, estendre, rentar, drap, brut, net, cove, cossi, bassa...
I podem encadenar una sèrie de consideracions de manera lúdica i que aquí i avui no aniran més enllà perquè no es tracta de fer cap tractat de res.

Fer bugada, per exemple, no només vol dir rentar la roba o xafardejar, també vol dir ‘confessar’, i això ja és incloure també el concepte de rentar, de netejar, de treure la “brutícia”...

És clar que amb això de la brutícia també ens trobem que els draps bruts els podem fer públics, els podem rentar a casa (la roba bruta es renta a casa...)... O podem deixar algú com un drap brut mentre fem safareig... o si li tirem en cara tots els insults que se’ns acudin. O també podem quedar com un drap brut si sortim malparats d’algun tràngol....

 

El sabó ens rentarà aquests draps bruts... o servirà per ensabonar algú.

I la roba estesa ens ha de fer estar a l’aguait amb el que diem i no fer massa mullader. Perquè si, per exemple, tractem a algú de tap de bassa, de tap de cossi o de tap de pica, i la roba estesa en qüestió, que acostuma a ser la canalla innocent que té unes orelles que tot ho senten i unes boques que tot ho xerren, va i ho explica al personatge baixet que qualificàvem... el tap de barral se’ns pot enfadar i engegar-nos a fregar.

Tenir roba a l’estenedor és delicat perquè alguna cosa perilla. Perquè si plou o hi ha algun imprevist ens pot passar allò d’anar amb la pluja a l’esquena i la roba mullada.

La llengua fossilitza significats rectes o figurats de realitats que ja no existeixen i pot passar que, si no recuperem els orígens, acabem perdent el referent que ens explica d’on venia aquella frase... No és fer gaire ciència ficció pensar que d’aquí a no tants anys hi pugui haver algú no sàpiga què vol dir safareig... I pot pensar-se que vingui d’un altre origen.

Buscant per Internet, que és un autèntic safareig en el sentit de batibull de coses perquè s’hi troba roba neta i bruta de tota mena, hem trobar un espai de comunicació on tothom hi diu la seua, que es diu safareig. L’il•lustra el dibuix d’un safareig petit, és clar, és el referent més pròxim que també va desapareixent: el que hi havia a les cases i fins i tot en algun pis... Però són els rentadors públics els que originen el significat de xerrameca, no pas el safareig individual!! Si no, fer safareig voldria dir ‘parlar sola’

També es parla de periodisme de safareig... quan es parla i malparla pels descosits i sovint tot plegat és ben bé allò de molta roba i poc sabó...

Per això, també per això, es tracta de fer els possibles per recuperar i dignificar els espais físics i simbòlics que ens configuren tal com som i ens expliquen el perquè d’algunes coses. Només així serem capaços de conservar i d’aprendre d’allò que hem estat i mirar de desmentir el tòpic, desgraciadament massa cert, que afirma que a cada bugada es perd un llençol!!

Rosa Vernet, filóloga.

Article "Fer safreigs" de Josep Mora