Antoni Gaudí es un dels valors arquitectònics més importants de Barcelona, motiu d’ atracció de més d’un 30 % del seu turisme, motiu pel qual hauria de mimar-se la conservació de les seves obres per assegurar continuïtat d’aquesta fortuna amb que compta la ciutat.

Actualment s’estan efectuen obres de reconstrucció i rehabilitació en l’edifici del Passeig de Gràcia 41, xamfrà amb el carrer d’Aragó 274-276, veí de la Casa Batlló d’Antoni Gaudí i de la Casa Amatller de Joseph Puig i Cadafalch, totes dues Bens Culturals d’Interès Nacional i la primera Patrimoni de la Humanitat.

Originàriament els frontis de totes dues façanes modernistes sobresortien en el perfil visual de l’illa d’una manera airosa i aïllada enaltint la seva extraordinària qualitat artística. En canvi, atès que la casa del xamfrà en obres sobrepassa en quatre plantes a la Casa Batlló, es produeix una insuportable agressió visual què els empetiteix i els desvalorar amb el seu volum excessiu i vulgar. A més s’han aprofitat les obres actuals per recréixer uns 80 cm l’alçada del edifici clandestinament.

Atès que la Generalitat de Catalunya va establir el 2005 una delimitació d’entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatlller en la que està inclosa l’esmentada casa gegant del Passeig de Gràcia 41, es incomprensible que continuïn les obres com si una agressió tan palesa no existís un disbarat tan gros d’integritat visual no tingués importància.

En efecte, consentir, un disbarat tan gros en el cor de la ciutat i en la més significativa illa modernista de l’Eixample, reconeguda popularment com la Mançana de la Discòrdia, és una qüestió d’importància capital que avergonyís en primer lloc a les administracions encarregades de vetllar per la conservació del patrimoni català, i en segon lloc, a tots els barcelonins per la incapacitat de defensar els seus monuments. Qüestió que s’agreuja si tenim en comte que la Casa Batlló es un dels edificis més estimats internacionalment, com ho demostra a diari la concentració de visitants davant de la seva façana, la més nombrosa que cap altre edifici de Barcelona, després de la Catedral i la Sagrada Família, suporta.

La solució justa al problema plantejat l’ha donat la Real Acadèmia de Belles Arts de St. Jordi amb la proposta formulada a l’Ajuntament de Barcelona d’expropiar les quatre últimes plantes del edifici en qüestió del Passeig de Gràcia 41 per restablir la seva alçada primitiva. Aquesta està fixada i ben resolta per Gaudí amb la seva entrega amb la Casa Batlló i que encara es conserva tot esperant tornar les coses a la seva alçada, com la única solució digna del disbarat comès.

En canvi, efectuar solucions a mitges com es evitar l’aspecte més aparatós de l’agressió de la paret mitgera de la casa en qüestió que talla l’artística xemeneia recoberta de trencadís de colors de la Casa Batlló, es una intervenció de draps calents, manifestació de la impotència que ens caracteritza.