Amb motiu de la restauració de la famosa biblioteca, una de les més estimades pel públic.
La biblioteca de l’Ateneu ocupa tota la planta principal del antic alau, amb la sala principal amb pintures del “Vigatà” que dona al carrer Canuda i la part interior que es desenvolupa entorn al pati de les palmeres obra de Josep Font i Gumà i Josep Maria Jujol.

La qualitat arquitectònica d’aquesta obra primerenca de Jujol es extraordinària, solament les sales gòtiques del antic Hospital de la Sta. Creu, actual Biblioteca de Catalunya hi son comparables. El disseny de doble alçada de llibreries amb el passadís volat que cobreixen façanes junt amb el conjunt de vidrieres que protegeixen els llibres, subdivideixen els espais i tanquen les balconeres provoquen un efecte meravellós de reflexos, transparències i separacions que suggestionen solament entra-hi, amb el seu mobiliari i llums sobre les taules típicament d’època.

Ara aquesta obra d’art i de cultura amb motiu de la seva adaptació a la normativa antiincendis , creació de noves seccions i modernització corre el risc de sofrir alteracions que puguin fer perdre alguns dels seus elements caracteritzadors, be que secundaris aparentment, poden ésser importants.

Tot així ha motivat una carta de SOS Monuments a la Junta de Govern de l’Ateneu Barcelonès com resposta a una sessió informativa que va tenir lloc el 4 de Maig de 2006.

Benvolgut consoci de Junta de Govern:

Amb ocasió del debat obert amb la presentació del Projecte de restauració de la Biblioteca de l’Ateneu, el passat dia 4 de maig de 2006, em plau expressar-vos com soci, president de SOS-Monuments i director del Màster de Restauració de Monuments d’Arquitectura de la UPC des de fa vint anys, les següents reflexions.

La Biblioteca del Ateneu juntament amb el pati de les palmeres constitueixen dos veritables monuments que atorguen al Ateneu una categoria cultural i arquitectònica com possiblement no tingui cap altra entitat semblant de Catalunya. Sortosament han arribat conservats i vius fins als nostres dies, per la qual cosa la responsabilitat de trametre-la als nostres descendents tal com és, amb els mínims canvis necessaris i imprescindibles considero que es una obligació tècnica i moral que no podem defugi. Respecte al projecte presentat, l’arquitecte que ha realitzat considero que ha efectuat un bon treball en línees generals.

Solament hi ha dues qüestions que m’han espantat, una la introducció del aire condicionat i l’altre el trasllat de la sala de lectura dels diaris. Anem per parts.

1. Gràcies a l’existència de una gran quantitat de portes balconeres en les dues façanes exteriors i les dues interiors més les del cel obert, que pràcticament envolten tot el perímetre de les sales de la biblioteca, la ventilació creuada ha garantit una bonança tèrmica confortable durant cent anys, gràcies, també, a la gruixària de les parets i al volum de tres plantes a sobre que li atorguen a una molt bona inèrcia tèrmica.

Per altre costat, les seccions respectables dels conductes del aire malmetran les parets decorades amb motllures, desmereixent així la qualitat dels espais jujolians i dels paral•lels al carrer Canuda, trencant el silenci sagrat en una biblioteca amb la seva maror i exteriorment contaminant acústica, ambiental i visualment.

Al tenir que tancar permanentment les portes balconeres del balcó corregut del pati de les palmeres, es perdrà la relació espacial tan formosa entre dins i fora. Relació arquitectònica fonamental que es valora sobre manera a les hores del sol quan corre la fresqueta i que al tard es tenyeix d’una especial quietud apta pels bons exercicis de memòria.

La introducció de l’aire condicionat obligaria a canviar tots els vidres exteriors i àdhuc la seves fusteries amb pèrdua d’unes seccions que son les que li donen caràcter i qualitat als tancaments, qüestió important per conservar la unitat de l’arquitectura.

Malgrat l’arquitecte va explicar detalladament com les boques de renovació del aire quedarien dissimulades convenientment dintre dels prestatges alts, queda la sospita de que les reixetes vistes, amb els seus conductes seran elements de distorsió en un ambient tan decorat i definit com el de les sales.

2. Respecte a la qüestió del trasllat de la sala de lectura dels diaris, si be em sembla encertat el condicionament de les sales vora el carrer Canuda per situar les col•leccions de revistes, atès que existeix una quantitat respectable de lectors que des de fa anys utilitzen i gaudeixen del magnífic espai envitrallat, considero que se’ls castiga gratuïtament com reiteradament manifestaren diversos socis en la sessió pública. Entenc que trencar la unitat temàtica de revistes i diaris pot generar algun problema, però, problema petit a fi de comptes comparat amb la immensa satisfacció atorgada als lectors.

La presentació del projecte a ultima hora quan ja estan a punt de començar les obres, el tancament mental a escoltar l’opinió contrària d’alguns socis traspuat per algun componen de la taula i altres detalls que no venen al cas, plantegen el dubte de si certs membres de la junta tenen consciència de que estem en una associació democràtica per pròpia exigència legal que exigeix un respecte real al pare dels socis o si pel contrari, es pensa, erròniament, que un cert despotisme il•lustrat es necessari pels comandament de temes tan transcendentals com la conservació de la Biblioteca.

Penso que guanyarem tots i la Biblioteca en primer lloc, si es destinen els diners del aire condicionat a completar la restauració de les sales de Canuda i si es deixa als lectors dels diaris que restin feliços on estan.

Excuseu-me per l’extensió i ben cordialment

Salvador Tarragó

Barcelona 8 de maig de 2006