 España
:
BARCELONA |
|
 |
|
POLÈMICA RESTAURACIÓ DEL MUSEU PICASSO
|
|
Les progressives ampliacions del Museu Picasso a partir del
Palau Berenguer d’Aguilar (Montcada 15, 1963 inauguració)
incorporant els palaus consecutius de Baró de Castellet (Montcada
17, 1980), Meca (Montcada 19, 1983), Casa Mauri (Montcada 21,
1998-2000) i el de Finestrelles (Montcada 23, 1998-2000) han
seguit bàsicament dues classes de criteris bàsics . En els dos
primers palaus portats a terme pels arquitectes municipals del
Servei de Conservació de Monuments, mentre va estar en actiu
Adof Florensa i després els seus deixebles, van seguir unes
pautes de respecte pels edificis que sense transgredir
profundament la seva estructura van adequar la tipologia
residencial a la funció museogràfica. En això va residir,
precisament la personalitat del Museu Picasso de Barcelona. A
partir de 1980, amb l'encàrrec als arquitectes aliens al servei,
Enric Soria i Jordi Garcés amb el Palau Meca i després sol a
aquest últim per als dos restants, es van canviar els criteris
d'intervenció d'acord amb el canvi de mentalitat de la
restauració a Espanya ocorreguda a partir de 1975, amb les
transferències i l'entrada d'arquitectes moderns en la
restauració de monuments. El criteri dominant va ser gairebé
sempre per contrast, tenint en compte de la profunditat de la
identitat que com arquitectes moderns tenien, a l'instant que
els propis prejudicis amb que es van formar respecte a
l'arquitectura del passat els impedia un respecte per la mateixa.
Punt de vista correcte per a l'exercici de l'arquitectura
moderna, però desastrós per a les restauracions. I aquest és la
destinació de les restauracions del Palau Meca, Casa Mauri i de
Finestrelles, cada vegada mes progressivament mes
transformadores de les tipologies originàries i mes agressives
mitjançant reconstruccions de naus industrials. Com el resultat
era mes positiu per a la gestió del Museu, amb menys personal de
vigilància i fàcil control, les reformes simplificadores i
modernitzades s'han realitzat també en els dos primers palaus.
|
|
|
España
:
BARCELONA |
|
 |
INFORME SOBRE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DEL MUSEU PICASSO DE
BARCELONA
Salvador Tarragó, Dr. Arquitecte
Elsa Inzalsa, Arquitecte
|
El present informe es redacta per encàrrec de l’Agrupació de
Defensa del Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), amb la
finalitat d’avaluar les darreres actuacions realitzades en
el conjunt d’edificis que alberguen el Museu Picasso al
carrer Montcada a Barcelona.
El Museu s’organitza als edificis nos. 15 al 23 del carrer
Montcada, i aquest conjunt ha estat objecte de nombroses
actuacions per poder albergar les instal•lacions i espais d’exposició.
Les darreres intervencions s’han realitzat als números 21 i
23 per l’arquitecte Jordi Garcés; actualment s’està actuant
al 19 i posteriorment els 15 i 17.
Aquest informe es fa necessari atesa la importància
arquitectònica, històrica i cultural del conjunt que alberga
la seu del Museu Picasso, tant per la ciutat de Barcelona,
com per a tota la societat humana atesa la personalitat
universal de Picasso. Els palaus afectats són un exemple i
testimoni del desenvolupament històric-social de la ciutat
de Barcelona, a més a més de la qualitat arquitectònica de
les seves construccions, úniques a la història de l’arquitectura
per la seva tipologia, i per haver-se conservat durant
segles malgrat les modificacions efectuades al llarg del
temps.
CLICA PARA VER NOTICIA COMPLETA |
|
Brasil
:
RIO DE JANEIRO |
|
|
|
|
|
 |
|
Cuidar do Rio de Janeiro é cuidar do Brasil
Antônio Agenor de Melo Barbosa
|
|
Fuente: Vitruvius : Minha Cidade |
"(...) O triste resultado destes últimos quarenta
anos de ausência de investimentos e de contrapartidas
(econômicas, sociais e políticas) para a cidade que
tanto já ofereceu ao Brasil pode ser rapidamente
analisado pela crônica jornalística que a imprensa
carioca divulga cotidianamente. O cenário atual do Rio
é desolador: violência, desordem urbana, desemprego, a
favelização desenfreada, baixos salários, mendicância,
informalidade em todos os processos produtivos e
comerciais – desde o camelô até o grande empresário –,
baixa escolaridade, poluição ambiental das praias,
rios e lagoas, a eterna omissão da elite urbana –
agora circulando em carros blindados (sic!) – e o
principal e mais grave destes problemas: a falta de
sensibilidade, de conhecimento histórico da
importância desta cidade para o desenvolvimento do
Brasil e, principalmente, a incompetência
administrativa e gerencial das nossas autoridades que
chegaram ao poder nas últimas décadas aqui no Estado e
na Cidade. (...)
Cuidar do Rio de Janeiro é cuidar do Brasil. E os que
não entenderem esta máxima – independente do partido
ao qual pertençam – é por que não têm verdadeiro amor
pela cidade e pelo país que governam."
|
|
