OCTUBRE 2 0 0 6

Casa Batlló, Barcelona. TORNAR LES COSES A LA SEVA ALÇADA Antoni Gaudí es un dels valors arquitectònics més importants de Barcelona, motiu d’ atracció de més d’un 30 % del seu turisme, motiu pel qual hauria de mimar-se la conservació de les seves obres per assegurar continuïtat d’aquesta fortuna amb que compta la ciutat. Actualment s’estan efectuen obres de reconstrucció i rehabilitació en l’edifici del Passeig de Gràcia 41, xamfrà amb el carrer d’Aragó 274-276, veí de la Casa Batlló d’Antoni Gaudí i de la Casa Amatller de Joseph Puig i Cadafalch, totes dues Bens Culturals d’Interès Nacional i la primera Patrimoni de la Humanitat. Originàriament els frontis de totes dues façanes modernistes sobresortien en el perfil visual de l’illa d’una manera airosa i aïllada enaltint la seva extraordinària qualitat artística. En canvi, atès que la casa del xamfrà en obres sobrepassa en quatre plantes a la Casa Batlló, es produeix una insuportable agressió visual què els empetiteix i els desvalorar amb el seu volum excessiu i vulgar. A més s’han aprofitat les obres actuals per recréixer uns 80 cm l’alçada del edifici clandestinament. Atès que la Generalitat de Catalunya va establir el 2005 una delimitació d’entorn de protecció de la Casa Batlló i la Casa Amatlller en la que està inclosa l’esmentada casa gegant del Passeig de Gràcia 41, es incomprensible que continuïn les obres com si una agressió tan palesa no existís un disbarat tan gros d’integritat visual no tingués importància. En efecte, consentir, un disbarat tan gros en el cor de la ciutat i en la més significativa illa modernista de l’Eixample, reconeguda popularment com la Mançana de la Discòrdia, és una qüestió d’importància capital que avergonyís en primer lloc a les administracions encarregades de vetllar per la conservació del patrimoni català, i en segon lloc, a tots els barcelonins per la incapacitat de defensar els seus monuments. Qüestió que s’agreuja si tenim en comte que la Casa Batlló es un dels edificis més estimats internacionalment, com ho demostra a diari la concentració de visitants davant de la seva façana, la més nombrosa que cap altre edifici de Barcelona, després de la Catedral i la Sagrada Família, suporta. La solució justa al problema plantejat l’ha donat la Real Acadèmia de Belles Arts de St. Jordi amb la proposta formulada a l’Ajuntament de Barcelona d’expropiar les quatre últimes plantes del edifici en qüestió del Passeig de Gràcia 41 per restablir la seva alçada primitiva. Aquesta està fixada i ben resolta per Gaudí amb la seva entrega amb la Casa Batlló i que encara es conserva tot esperant tornar les coses a la seva alçada, com la única solució digna del disbarat comès. En canvi, efectuar solucions a mitges com es evitar l’aspecte més aparatós de l’agressió de la paret mitgera de la casa en qüestió que talla l’artística xemeneia recoberta de trencadís de colors de la Casa Batlló, es una intervenció de draps calents, manifestació de la impotència que ens caracteritza. CASTELLANO. ENGLISH. Cabanyal-Canyamelar. El patrimonio rural periurbano: El caso de l'Horta de València J.L.Miralles i Garcia El Conjunto Histórico Protegido del Cabanyal-Canyamelar, barrios marineros de una ciudad fluvial, es ese tejido filoso de calles paralelas al mar, en dirección norte-sur, de parcelación menuda, que se distingue claramente en cualquier foto aérea de Valencia, a unos tres kilómetros al este del Casco Antiguo de la ciudad, construido en un meandro del río Turia. “peculiar trama en retícula derivada de las alineaciones de las antiguas barracas, en las que se desarrolla una arquitectura popular de clara raigambre eclecticista”. Desde el momento mismo en que fue declarado Bien de Interés Cultural, el famoso dilema municipal debió haberse decantado a favor de la integridad del barrio y también de la integridad del trazado histórico del Paseo al Mar como eje distribuidor del crecimiento de la ciudad por el este, con el cometido de acercar Valencia a sus antiguos barrios marineros, huyendo de la literalidad de llegar hasta el mar pasando por encima de ellos y conjurando la advertencia recogida en la Memoria Justificativa del PGOU de que una solución intermedia que trate de conjugar ambos intereses enfrentados es difícil y puede “acabar teniendo efectos negativos en ambas piezas urbanas”. Un plan de reforma interior en el Cabanyal-Canyamelar redactado a finales del siglo XX debería haber respetado en primer lugar la exquisita relación que existe entre la trama de los edificios y la urdimbre de las calles longitudinales paralelas al mar, es decir, la peculiaridad de su estructura urbana. Soy de la opinión de que el PERI del Cabanyal-Canyamelar, además de ser disciplinarmente incorrecto, propone una reforma interior injustificada en un barrio que goza de unas condiciones envidiables de salubridad (ventilación y soleamiento), lo que anula cualquier objeción de tipo higienista; una reforma interior anacrónica en los albores del siglo XXI, donde las ciudades valoran su patrimonio construido para proyectar a partir de él su futuro, un futuro que ponga en valor sus diferencias características15; una reforma interior insostenible porque destruye el patrimonio edificado: más de 1.600 viviendas alojadas en unas 575 casas,16 lo que supone más del 30% del patrimonio edificado en el barrio del Cabanyal (en sus límites estrictos, es decir, entre la avenida del Mediterráneo y la calle Pintor Ferrandis); una reforma interior insensible hacia los valores de identidad de un numeroso grupo social que se opone a sus efectos en defensa de un modo de habitar diferente, en defensa de su ambiente urbano. Algunas de estas personas nos hemos organizado en una plataforma ciudadana “Salvem el Cabanyal” que reivindica el derecho de la persona a “tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad”, recogido en el artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, aprobada por la Asamblea General de las Naciones Unidas el 10 de diciembre de 1948. Leer artículo (revista Ingenería y Territorio): http://www.ciccp.es/revistaIT/portada/index.asp?id=330 "Salvem el Cabanyal": http://www.cabanyal.com/ Agenda CALENDARI D’ACTIVITATS NOVEMBRE El 4 de novembre de 2006: Excursió Científica al Masroig, l’Ermita de la Mare de Déu de Pinyeres i el Molar, tot situat al Priorat. Es tracta de l’excursió que va ser aplaçada. El 9 de novembre de 2006: A les 19.30 hores, Aula SOS Monuments sobre el tema Tornar les coses a la seva alçada. L’acte es celebrarà a la Casa Amatller, baixos, Passeig de Gràcia 41 de Barcelona. Participen: - Oriol Bohigas, arquitecte. - Josep Roca Cladera, catedràtic de valoracions immobiliàries. - Toshiaki Tange, arquitecte especialista en Gaudí. - Salvador Tarragó, moderador.